Cerca de notícies

Enquesta

La Fura estrena una versió futurista de la colossal òpera ‘Els troians’

31/10/2009 |

 

Un enorme cavall de Troia de vidre anima la producció amb direcció musical de Guerguiev. El grup recorre al símil dels virus informàtics per engrandir el dramatisme de l’obra de Berlioz.

La Fura dels Baus s’enfronta avui al Palau de les Arts de València a Els troians, la monumental òpera de cinc hores que Héctor Berlioz va compondre entre el 1856 i el 1858, que es representa per primera vegada a Espanya de forma íntegra. El nou repte de l’equip de Carlüs Padrissa, amb direcció musical del rus Valeri Guerguiev al capdavant de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, obre la temporada del coliseu i arriba després del seu èxit amb el L’anell del Nibelung.

Padrissa ultimava ahir aquest muntatge futurista, coproduït entre el Palau de les Arts, el teatre Mariinski de Sant Petersburg i el Wieki de Varsòvia. El director ha plantejat aquesta epopeia, basada en L’Eneida de Virgili, des de l’òptica del més pur llenguatge furer. La tecnologia, la informàtica i la ciència-ficció són elements clau d’aquesta producció. Les impactants videoprojeccions de Franc Aleu donaran força a la narració de la història, en la qual es recorre «a la tradició popular i a l’arquitectura humana».

«Els troians són virus que penetren en el sistema operatiu i destrueixen tota la informació». Així explica Padrissa la seva concepció d’un muntatge marcat per l’obsessió imperialista de l’ésser humà. Les guerres actuals són un altre element de reflexió: «Parteixen del virus de les idees que entren en l’home i el porten a destruir civilitzacions per tornar-les a aixecar».

A la primera part, que és la que explica la caiguda de Troia, apareix un enorme cavall de vidre, enginy creat per Frank Olbeter, «que enlluerna els que se li acosten». És el mític cavall de Troia, amb el qual els grecs van enganyar els troians. Porta com a esquer 40 ordinadors portàtils que prendran els incauts i contrauran «el virus de l’autodestrucció». El vestuari esportiu i de protecció de Chu Urroz –«són com madelmans»– acompanya la composició escènica.

Però la fantasia mediterrània furera troba el seu punt àlgid a Cartago, on van a parar els troians supervivents encapçalats per Enees. En aquest relat, esbossat com una road-movie, el lloc apareix com «un paradís sexual, un enclavament utòpic on recuperar-se dels efectes de la guerra».

SERPS DE 18 METRES / L’acció s’inicia amb la reina Dido donant premis, però Enees té una missió divina per complir i ara ja no és la fundació de l’imperi romà, sinó el somni de crear una nova civilització al planeta Mart. Serps de 18 metres, futuristes naus espacials i tota mena d’artefactes animen un relat operístic que segueix al peu de la lletra l’esperit de l’obra original.

«Berlioz era un autor molt modern i la seva varietat estilística ens suggereix un zàping que ajuda en l’aspecte escènic». La presència dels ballarins clàssics del Mariinski de Sant Petersburg en aquest muntatge contemporani ha estat «un estímul» per a La Fura dels Baus, així com també ho ha estat treballar amb Guerguiev. «Al principi el va sorprendre que presentéssim els grecs com uns turistes, però després li va agradar la metàfora».

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya