Cerca de notícies

Enquesta

Els músics catalans reconeixen que no van denunciar abans les pràctiques de Millet per por

2/10/2009 |

 

Asseguren que l'expresident del Palau actuava amb "poder absolut" i si feien alguna crítica "quedaven fora del sistema" però avisen que han perdut la por

 

Els músics catalans que sabien d'algunes de les irregularitats que es produïen al Palau de la Música reconeixen que no havien denunciat abans la situació per "por", ja que Fèlix Millet actuava amb "poder absolut" i si feien alguna crítica "quedaven fora del sistema".

Un total de 309 entitats, compositors i músics com Albert Guinovart, Alberto García Demestres, Joan Albert Amargós, Jordi Roch o Xavier Benguerel han signat un manifest, que han donat a conèixer avui públicament, en el qual critiquen la gestió de Millet al capdavant del Palau durant trenta anys.

Després de la lectura del text, el catedràtic d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona, Xosé Aviñoa, ha assenyalat que ara el sector ha perdut la por. "Antes, la gente sabía pero callaba", ha apostillado. "Abans, la gent sabia però callava", ha afegit.

Per la seva banda, la periodista Mònica Pagès, artífex del document, ha remarcat que durant anys el poder de Millet va ser absolut.  "No existia cap corrent crític ia més teníem molta dificultat per accedir als mitjans de comunicació. Hi havia por per aquest poder absolut i per la gran influència que tenia".

Aviñoa, que ha recordat que una vegada va rebre una trucada del Palau per haver citat en un article a l'Avui que l'ex màxim responsable del Palau també era vicepresident de la fundació del Barça, ha afegit que "si algú denunciava alguna cosa quedava fora del sistema ".

Tot i això, Pagès ha donat a conèixer que hi va haver algunes veus crítiques, com la del desaparegut Ernest Lluch, que l'any 2000 va publicar un text a La Vanguardia en què qüestionava les xifres que es manejaven per a la reforma de l'edifici modernista.

Tots els que han participat en l'acte d'avui han coincidit també en que aquests fets han de servir per que el Palau torni a ser "el temple de la música catalana" i han arribat a demanar que es convoqui un concurs internacional per crear la plaça d'un nou director artístic.

A la vegada, han subratllat la necessitat que els col • lectius musicals que ja treballen al Palau, com l'Orfeó o el cor de cambra, "víctimes de la negligència i d'unes condicions laborals precàries", en el futur "puguin passar a treballar en unes condicions més òptimes ".

El compositor Xavier Benguerel s'ha sumat al debat assegurant que al Palau "fa anys que era un palau, però sense ànima, buit" i ha recordat que en els seus escenaris havien actuat músics com Strauss, Stravinsky, Pau Casals o Rubinstein. En canvi, amb el pas del temps, la institució "ha patit una caiguda i una crisi profunda que ara ha explotat".

El músic, que ha trobat a faltar una política de promoció de nous valors de la música catalana, ha advertit, a més, que "si no canvia la direcció del Palau de manera radical la institució pot caure en una situació semblant a l'actual" .

Albert Guinovart ha rematat afirmant que el Palau ha estat durant molt temps "un local de lloguer, on el que menys importava era la música" i ha demanat que a partir d'ara es recuperi la música catalana o es facin encàrrecs, amb criteri, a els compositors que despunten.

Jesús Rodríguez Picó, un altre dels compositors presents a l'acte, ha opinat que els nous programadors han de tenir l'obligació de pugnar pels grans noms internacionals i, alhora, tenir cura dels músics que són poc coneguts.

La seva argumentació, però, no ha acabat amb aquestes consideracions i ha llançat que els polítics actuen amb massa "precaució" davant les figures emergents per un tema de rendibilitat econòmica, que, segons ell, no hauria de prevaler per sobre d'altres, com els de la qualitat.

La Vanguardia