Cerca de notícies

Enquesta

Mor als 86 anys la pianista barcelonina Alícia de Larrocha

26/9/2009 |

 

Premi Príncep d'Astúries de les Arts en 1994 i guanyadora de dos 'Grammy', ha mort amb 86 anys | Va ser nena prodigi i estava considerada com la pianista espanyola de major projecció internacional

La pianista Alícia de Larrocha ha mort aquesta nit a l'Hospital Quirón de Barcelona als 86 anys com a conseqüència de l'evolució d'un llarg procés cardiorespiratòria. Según ha informado a Efe un portavoz del Hospital Quirón, en el que la pianista estaba ingresada, el fallecimiento se ha producido alrededor de las 23:10 de esta noche. Segons ha informat a Efe un portaveu de l'Hospital Quirón, on la pianista estava ingressada, la mort s'ha produït al voltant de les 23:10 d'aquesta nit.

Alícia de Larrocha era la pianista de major projecció internacional del panorama musical espanyol al atresorar, entre altres premis, dos Grammy, a més d'haver estat distingida amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1994. Virtuosa de la música des de la més tendra infància, de Larrocha, nascuda a Barcelona el maig de 1923, va donar el seu primer concert públic als sis anys i als onze ja va participar en el seu primer concert oficial, amb l'Orquestra Simfònica de Madrid. Aquesta nena prodigi per a la música va ser descoberta per Frank Marshall, deixeble d'Enric Granados, que la va portar a iniciar la seva carrera com a concertista el 1940, amb escassos 17 anys.

Èxit mundial 
El 1947, va començar les seves gires per Europa, on va actuar en les més importants sales de les grans ciutats de l'època, i el 1955 va donar el salt a EUA per celebrar nou concerts a Califòrnia amb l'orquestra de Los Angeles. En els anys 60, la seva carrera s'accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola o acompanyada d'orquestra, a més de realitzar cada any tres gires per diferents ciutats dels EUA. Aquesta vertiginosa carrera està a punt de veure's truncada el 1968 quan es lesiona un dit amb la porta d'un taxi, encara que aconsegueix recuperar-se.

Reconeixement absolut 
Entre altres premis, de Larrocha estava en possessió del títol de Millor Artista del Món (1977), de la medalla d'or del Spanish Institute de Nova York (1980), del Premi Nacional de Música (1985) i del Premi de la Fundació Guerrero (1999), a més d'obtenir dos Grammy: un el 1989 a la millor solista instrumental de música clàssica pels Quaderns d'Iberia d'Albéniz, i el segon el 1994 per la seva interpretació en el disc Goyescas.

El 1988 va ser nomenada acadèmica electa de la secció de música i acadèmica honorària de la Reial de Belles Arts de San Fernando i el 1990 va aconseguir la primera medalla d'honor de la recent constituïda Fundació Albéniz.

Príncep d'Astúries
Després de rebre el 1993 el Premi Ondas a la millor solista de música clàssica, un any més tard li va ser concedit el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, i al juny del 95 va obtenir el Laurel del Consell Internacional de la Música (CIM) de la Unesco. El 1995 va interpretar a Madrid el famós Concert número dos, amb motiu de la inauguració del Cicle Beethoven de l'Orquestra Simfònica de Madrid, després va viatjar a Tòquio i després va oferir quatre concerts amb la Filharmònica de Nova York.  Alícia de Larrocha va ser l'única concertista espanyola inclosa en unes gravacions amb recopilacions dels 74 millors pianistes del segle XX promogudes per diverses companyies discogràfiques.

Casada amb el també pianista Joan Torra i mare d'un fill i una filla, es va mantenir activa fins fa relativament poc ja que va emprendre un gira al 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions en 2002 a llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York. 
 

La Vanguardia