Cerca de notícies

Enquesta

El ministeri assumeix que no podrà reactivar l'Auditori fins al 2011

23/9/2009 |

 

Joan Sans admet que l'equipament està "infrautilitzat", però diu que no hi ha recursos. L'activitat a la sala d'exposicions es limita aquest curs a la mostra sobre identitat.

Hi va haver un temps, allà a la prehistòria, que l'Auditori Nacional exercia del que presumeix el seu nom i acollia cada temporada una programació que tocava tots els pals musicals i que combinava les patums mediàtiques --per l'equipament ordinenc van desfilar estrelles de la categoria de Sabina, Serrat, Cesarea Evora, Manolo García, Rosario i Compay Segundo-- amb apostes més arriscades, des dels himnes religiosos de la monja libanesa Marie Keyrouz fins al pop a capella d'uns Flying Pickets. Tot això ha passat a la història. El punt d'inflexió es remunta al 2003, just després del desè aniversari, quan el Ministeri de Cultura --aleshores amb Xavier Montané al capdavant-- va eliminar el programa anual de concerts, una retallada que llavors es va vendre com a conjuntural, però que s'ha acabat convertint en crònica. Fins al punt que avui només l'ONCA --que hi ofereix anualment els concerts de Setmana Santa, Meritxell, Santa Cecília i Nadal-- i el festival Narciso Yepes, a la tardor, justifiquen l'existència d'unes instal.lacions que, si es compten les esporàdiques actuacions del Grup Dansaire d'Ordino, alguna incursió dels Petits Cantors i vetllades improvisades com ara el recent concert de Jordi Savall, amb prou feines obren les portes una vintena de dies per temporada.
La situació s'arrossega des de fa anys, i el mateix Gerard Claret, concertino-director de l'ONCA, es lamentava mesos enrere en una entrevista a EL PERIÒDIC que l'Auditori era un equipament "desaprofitat", i reclamava una programació variada i, sobretot, regular per enganxar l'espectador i fer-lo pujar fins a Ordino: "Que la gent sàpiga que cada dijous o cada diumenge s'hi programa alguna activitat, sigui o no musical". La deixadesa terminal de la infraestructura l'encarna el web, en "actualització" permanent des de fa mesos i on no s'anuncien ni els escassos concerts que s'hi programen. El director de Promoció Cultural, Joan Sans, admet que les instal.lacions estan "infrautilitzades" i fa propòsit d'esmena: "El cert és que no ens podem permetre el luxe de tenir un equipament com aquest tancat durant la major part de l'any. Primer de tot cal reflexionar sobre quina és la programació més adequada, amb la idea de no fer la competència a l'oferta musical dels comuns. Hem d'oferir un producte complementari i que sigui d'interès nacional. A llarg termini, l'objectiu és recuperar els cartells dels primers anys. I d'això s'encarregarà la nova àrea d'Acció Cultural del ministeri".

LA SALA DE GOVERN, EN 'STAND BY'
Bons propòsits que hauran de passar ara pel sedàs de les disponibilitats pressupostàries en un exercici que es preveu especialment auster i que no convida precisament a l'optimisme. Fins al punt que Sans assumeix que el 2010 serà encara un any de transició, amb una partida congelada --en cursos anteriors fregava els 250.000 euros-- que es destinarà íntegrament al manteniment de les instal.lacions: "Fins al 2011 no tornarem a reactivar l'Auditori amb una programació pròpia", augura. En descàrrec del ministeri, cal afegir que l'era daurada de la infraestructura es remunta al període anterior a la frenètica carrera en què la majoria dels comuns s'han embarcat per dotar-se d'una programació musical sovint clònica i que en la pràctica se solapava amb la de l'Auditori.

Un altre equipament que aquest curs congelarà considerablement l'activitat és la sala d'exposicions de Govern: la mostra Un profund i llarg viatge s'allargarà com a mínim fins al juny del 2010, amb un programa pedagògic especialment dissenyat per al públic escolar. Ni rastre d'El joc està fet, la magna retrospectiva sobre les avantguardes que hi havia de recalar el desembre passat. Els que també s'hauran de buscar emplaçament seran els quatre artistes que participen als Tallers de la Massana, amb l'obra gairebé a punt després de tres anys de feina.

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra