Cerca de notícies

Enquesta

La Sindicatura de Comptes ja va advertir fa set anys que veia irregularitats al Palau

22/9/2009 |

 

L'exconseller Jordi Vilajoana admet que la «guàrdia estava baixa» perquè la institució tenia bons resultats econòmics.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ja va advertir d'irregularitats en la comptabilitat del Palau de la Música en un informe lliurat a la Generalitat l'any 2002 sobre els exercicis 2000 i 2001. Així ho va confirmar ahir Joan Colom, síndic major de l'organisme que controla els diners públics del país. En una entrevista en el programa El matí de Catalunya Ràdio, Colom va advertir que sovint el govern passa per alt aquesta mena d'informes i, per tant, no hi actua. Per la seva banda, qui havia estat conseller de Cultura de la Generalitat en aquella època, Jordi Vilajoana, va argüir que el control sobre els diners públics el tenia l'auditor i la mateixa fundació, no el seu departament. Vilajoana afirma que la «guàrdia estava més baixa» perquè la institució se'n sortia bé econòmicament.

 

L'informe de la Sindicatura de Comptes ha adquirit una especial rellevància després que el president del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Fèlix Millet, confessés que havia desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre altres coses, a reformar immobles de la seva propietat i a pagar viatges a la seva família.

En l'informe que va lliurar el 2002, la Sindicatura advertia en les seves conclusions que «el procés comptable és excessivament complex per a les activitats desenvolupades» i que el president del patronat acumulava funcions que no li corresponien. «La situació de fet és que el president del comitè executiu i el gerent són la mateixa persona, a més de vicepresident del Patronat», s'advertia en l'informe, de manera que, segons la Sindicatura de Comptes, «la situació de separació de funcions prevista en els estatuts no es compleix».

Saldos poc raonables

L'informe destacava també les irregularitats en la gestió immobiliària. S'aclaria que «el compte més important és el de construccions, que té un saldo a 31 de desembre del 2000 de 2.325,5 milions de pessetes», i que la Sindicatura de Comptes de Catalunya no havia pogut verificar si aquest saldo era raonable.

El síndic de comptes va declarar ahir a El matí de Catalunya Ràdio que, abans d'aquest informe, redactat l'any 2002 sobre els exercicis del 2000 i el 2001, mai cap estament públic s'havia posat a controlar els comptes del Palau de la Música. Joan Colom també es va queixar que els polítics ignoren els informes que fa la Sindicatura de Comptes: «Massa sovint els informes de la sindicatura reben el vistiplau del Parlament de Catalunya, que diu que els fa seus, però no veiem tan sovint les conseqüències pràctiques corresponents.»

Aquest informe havia estat lliurat a la conselleria de Cultura i a la d'Economia de la Generalitat, i a l'Ajuntament de Barcelona. Sobre això, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir ahir que el consistori «tenia la mateixa informació que la resta de les institucions» i que «un dels problemes que ha tingut el Palau de la Música ha estat la multiplicació d'òrgans de gestió». En aquest sentit, Hereu va donar «ple suport a l'actual direcció perquè modernitzi tota l'estructura i afronti la nova etapa amb una organització més simplificada que li permeti projectar-se amb tota la força».

Seguiment lax

Per la seva banda, qui va ser conseller de Cultura entre els anys 1999 i 2003, Jordi Vilajoana, ha reconegut que el seu departament no va fer un seguiment estricte dels comptes del Palau de la Música perquè els resultats econòmics de la institució eren molt positius: «Des d'una conselleria que teníem dificultats econòmiques per arribar a tot arreu, tenint un organisme que ens donava la tranquil·litat que se'n sortia, doncs també evidentment la guàrdia estava més baixa», va dir ahir Vilajoana.

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va afegir que «els comptes estaven auditats», pel que no descarta la possibilitat que «aquestes auditories fossin irregulars».

Indignació als principals equipaments culturals públics
Tal com ja havia avançat aquest diari dissabte, els principals responsables d'equipaments culturals públics van expressar la seva indignació per les declaracions de Fèlix Millet als jutjats i als mitjans de comunicació dimecres passat, en un comunicat conjunt que es va redactar ahir. Els sotasignats expressen la seva «indignació» perquè Millet va insinuar «com a habituals unes pràctiques que, a més de ser il·legals i deshonroses», tots els signants confirmen que no han dut a terme en cap ocasió. El document el signen Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors; César Compte, director del Centre d'Arts Escèniques de Reus; Alfred Fort, administrador general del Teatre Nacional de Catalunya; Joan Francesc Marco, director general del Gran Teatre del Liceu; Bartomeu Marí, director del Macba; Maite Ocaña, directora del MNAC; Joan Oller, director general de L'Auditori, i Pep Pla, director artístic del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa. Consultat per aquest diari, Salvador Sunyer, director d'El Canal, Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i que no tenia notícia d'aquesta reunió, subscriu la integritat del text. Des del Teatre Lliure ningú no ha signat el document i no han volgut fer declaracions respecte del tema.

El text assegura que cap de les institucions representades fa pagaments «sense la corresponent factura, ni a artistes, ni a agents, ni a ningú», i hi afegeix: «Desmentim amb rotunditat l'afirmació del Sr. Millet que sigui una pràctica habitual en el sector pagar en negre intèrprets o intermediaris.» El text també confirma que les institucions tenen «estrictes controls per part d'auditors i interventors que vetllen per l'acurat compliment de la llei i perquè els recursos es dirigeixin a acomplir» les finalitats culturals, educatives i socials que tenen. Finalment, el document aclareix que les remuneracions dels directius són aprovades pel respectiu òrgan de govern, «i són xifres raonables, per sota de les remuneracions habituals per aquest tipus de responsabilitat en l'àmbit de l'empresa privada». L'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya exigia divendres a Millet que fes públic el nom dels que acusa. El president d'Unió de Músics, Antoni Mas, assegura que més del 95% de les contractacions estan regulades, i que, si hi ha algun cas en què es paga els músics amb diner negre, és principalment en «casaments o festes particulars». Mas opina que amb el «codi de bones pràctiques» que prepara el Consell de les Arts, elaborat amb la complicitat de la Unió de Músics, es farà més difícil pagar en negre.

Montilla diu que l'afer «regira l'estómac»
El president de la Generalitat, José Montilla, es va manifestar ahir per primer cop sobre el cas Millet. «Francament, sí que regira l'estómac, perquè jo crec que és una actitud d'absoluta deslleialtat cap a totes les persones que havien confiat en ell», va dir en declaracions a Catalunya Ràdio. «Cal mirar més les coses, malgrat els informes positius i auditories impecables que de vegades no diuen la veritat», opina Montilla. Per la seva banda, el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va instar el líder de CiU, Artur Mas, a «donar la cara» i a explicar si tenia coneixement de l'informe de la Sindicatura de Comptes. Zaragoza va insistir que totes les institucions, el govern actual també, han d'oferir totes les explicacions sobre el cas. «Ens agradaria saber si Mas, llavors conseller en cap d'aquell govern, tenia notícia d'aquest informe i si quan va afiliar Àngel Colom coneixia que la Fundació Espai Catalunya» va poder rebre diners del Palau, va asseverar Zaragoza. També es va referir a les denúncies de l'exsecretari del Palau Raimon Bergós sobre presumptes pagaments d'aquesta institució a la Fundació Espai Catalunya, impulsada per Colom després de la dissolució del Partit per la Independència. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va considerar «sorprenent» que el síndic major reveli ara que ja el 2002 tenia sospites d'irregularitats al Palau. «Quant de temps fa que el senyor Colom és síndic de comptes i com és que, si realment coneixia que hi havia alguna constatació d'alguna irregularitat, és ara, el 2009, molts anys després de la seva presa de possessió com a síndic de comptes, que dóna a conèixer l'existència d'aquests documents?», es pregunta Duran. ERC demana que «s'assumeixin responsabilitats a tots els nivells» pel cas, si bé considera que és un cas «aïllat» i que no s'ha d'«estendre l'ombra del dubte a altres equipaments culturals». El secretari general d'ERC, Joan Ridao, creu que la «singular» estructura del Palau de la Música hauria pogut dificultar el control dels comptes d'aquest equipament.

J.B.
El Punt