Cerca de notícies

Enquesta

Vestit de milionari

19/9/2009 |

 

 

És curiós com Fèlix Millet ha aconseguit aixecar la camisa -i la cartera- a centenars de persones durant anys utilitzant, bàsicament, dues senzilles tècniques de camuflatge. La primera, mimetitzar-se amb les quatre barres. El Palau de la Música i l'Orfeó Català són símbols indiscutibles del catalanisme cultural, que serveixen per passar el platet sense gaires explicacions posteriors. Millet, sempre captivador, convocava els seus patrocinadors al Palau per agrair la seva contribució al patrimoni cultural d'aquest país. I, de tant en tant, els demanava alguna quantitat extra per a projectes que havien d'incrementar, encara més, la lluentor d'aquest gran equipament cultural i nacional. El cas és que han pagat les institucions, les empreses i fins i tot José María Aznar, que ja és dir. Ves per on, el catalanisme de Millet, formal i decoratiu, era car, però de gran consum.

L'altra gran tècnica de dissimulació era encara més efectiva. Tothom pensava que Fèlix Millet era ric. Molt ric. I que la seva dona encara ho era més. Així que queda demostrat que -en ple segle XXI i després de tot el que ha plogut- qui més qui menys encara segueix creient en aquella vella teoria de la dreta rància que diu que als que ja són milionaris no els cal robar.

Millet fomentava, justament, aquesta percepció i ficava la mà a la caixa, en part, per aparentar que no necessitava fer-ho. Per això el seu tren de vida, ple de vacances desorbitades i luxes ostentosos, no despertava sospites sinó, ben al contrari, confirmava la rectitud i honorabilitat dels seus projectes. Tots tranquils que aquest va sobrat.

És ben bé el que cantava La Trinca el 1977, quan el protagonista d'una de les seves cançons assegurava que "vestit de milionari no hi ha ningú que em pari. Em tracta bé el gran financer i el noootari".

Salvador Cot
Avui