Cerca de notícies

Enquesta

El sector musical nega les acusacions sobre l'ús de diner negre que els fa Millet

19/9/2009 |

 

El Liceu, L'Auditori i el TNC preparen una declaració conjunta en què exposen estar sotmesos a un «control estricte»

El sector musical al qual Fèlix Millet, en la seva carta de confessió, acusava d'haver fet dels pagaments en diner negre «una pràctica habitual» està indignat. El Liceu i L'Auditori, conjuntament amb el Teatre Nacional, el Mercat de les Flors i altres institucions que s'hi puguin afegir en les pròximes hores, faran a principis de la setmana vinent una declaració conjunta no únicament per negar rotundament aquestes pràctiques sinó per recordar el «control estricte» al qual estan sotmesos. Per la seva banda, l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya va exigir ahir a Millet que publiqui quines són les suposades empreses o intermediaris que, segons assegura, han dut a terme les males pràctiques que denuncia.

 

Els cobraments en grans quantitats de diners en efectiu, que al Palau de la Música s'havien convertit, segons Millet, en una «pràctica institucionalitzada des de feia molts anys», no és una manera de funcionar habitual en el sector, segons van coincidir a defensar ahir diferents representants. «És una acusació molt greu. Ni volem fer res en negre ni podríem fer-ho si volguéssim, perquè estem totalment controlats tant per la banda de les subvencions com per la del taquillatge», apunta Josep Lloret, director durant trenta anys del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. «En cap de les quatre institucions on he treballat els darrers quinze anys s'han pagat comissions ni s'ha pagat res en diner negre. Totes les contractacions es fan segons la llei i estem sotmesos a un control estricte. M'alegro que sigui així», hi afegeix Joan Oller, director general del Consorci de l'Auditori, organisme del qual depèn l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Conjuntament amb el Liceu –responsables del qual, ahir, no van voler fer declaracions tot i mostrar el seu estat de «preocupació»– i el TNC, L'Auditori presentarà a inicis de la setmana vinent un comunicat en el qual es negaran les acusacions que Fèlix Millet fa al sector en la carta amb què reconeix obertament les irregularitats de la seva gestió al capdavant del Palau de la Música. «La ciutadania no pot arribar a pensar que tot el sector funciona així», exposa Oller. «És la crisi espiritual més forta que ha viscut el Palau en tota la seva història –conclou Joan Anton Cararach, autor del llibre oficial del centenari del Palau de la Música i, actualment, director del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, un esdeveniment amb seu al Palau des del 1966–. L'ànima del Palau ha quedat tocada.» Cararach deia ahir que «la falta de diners» era un argument constant que emprava Millet quan The Project, empresa organitzadora del Festival de Jazz, intentava buscar complicitats amb el Palau. «La sensació és de tristesa absoluta i, també, una mica de ràbia, perquè parlem d'una gran quantitat de diner públic que s'hauria d'haver invertit en cultura i no haurà estat així.»

L'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya va utilitzar el refrany castellà que diu «cree el ladrón que todos son de su condición» per rebatre les acusacions de Millet, a qui exigeixen que faci públics els noms dels que acusa. La Unió de Músics, a través del seu president, Antoni Mas, assegura que més del 95% de les contractacions estan regulades i que, si hi ha casos que es paga els músics en diner negre, és principalment en «casaments o festes particulars». Mas, d'altra banda, opina que amb el «codi de bones pràctiques» que prepara el Consell de les Arts, elaborat amb la complicitat de la Unió de Músics, es farà més difícil pagar en negre. «Els músics, però, s'han d'acabar de posar al dia –reclama, tanmateix, Albert Guijarro, responsable de la Sala Apolo de Barcelona–. Nosaltres ho exigim totalment, però encara hi ha petits grups que ens demanen cobrar d'aquesta manera». «També hi ha lampistes que volen cobrar en negre. Nosaltres hem de justificar fins a l'últim euro, i trobo que està bé», defensa Francesc Ubanell, director del Festival de Jazz de Girona.

Abús de confiança

A banda de les acusacions efectuades per Millet, en el sector també hi plana un interrogant: ¿Per què s'ha tardat tant a descobrir les martingales del Palau? «Les administracions tenen bona part de culpa en aquest desgavell –diu Cararach–. Existeixen mecanismes de control que ho podien haver evitat.» «Tot plegat és molt decebedor –lamenta Lluís Cabrera, del Taller de Músics–. No entenc com s'ha tardat tant de temps a detectar-ho. Les administracions estan en el Patronat del Palau i, si tenien confiança en Millet, aleshores el que ha existit és un abús total de confiança.»

Les declaracions de Millet, en definitiva, han fet que el sector musical a Catalunya estigués unit com poques vegades ho havia estat.

Els cors del Palau es reivindiquen
raül maigí Josep Vila, director de l'Orfeó Català, dirigint El Cant de la Senyera, ahir al Palau de la Música. Foto: GABRIEL MASSANA.1 En plena tempesta per l'escàndol provocat per Fèlix Millet, l'Orfeó Català es reivindica com l'ànima artística del Palau de la Música Catalana. Hi ha ganes de fer foc nou i obrir una etapa plena de reptes il·lusionadors que permeti a l'històric cor recuperar la centralitat que havia perdut en el complex entramat organitzatiu de l'entitat. La gent de la casa ja no amaga que Fèlix Millet no tenia bona relació amb ells, i ara esperen que aquesta situació de crisi permeti obrir noves perspectives. Així pensen alguns dels membres de l'Orfeó, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat. Ahir, un altre cop, els cantaires es van expressar amb una sola veu, llegint públicament el mateix text que ja havien fet públic dijous a la nit. Aquesta vegada l'encarregada de fer-ho va ser Elisenda Carrasco, directora del Cor Infantil de l'Orfeó Català. Lluny de passar-hi de puntetes, l'agrupació afirma que durant molts anys la gestió de Millet ha «menystingut» els cors i ha obligat els cantaires a treballar en condicions de «precarietat injustificada». Ahir molts comentaven, indignats, com s'havien hagut de deixar enrere projectes de l'Orfeó perquè els deien que no hi havia diners.

Plovia lleugerament quan, després de la lectura del text, Josep Vila, director de l'Orfeó Català, va engegar El cant de la senyera envoltat de cantaires de diferents generacions que integren els cors del Palau de la Música: l'Orfeó Català, l'Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Sense la pressió d'un concert però amb emoció continguda, l'himne va ressonar amb força a la plaça del Palau. Els cantants titulars no estaven sols. Centenars de persones es van aplegar per reivindicar la grandesa de la música i rebutjar la mesquinesa d'alguns gestors. «Visca l'Orfeó! Millet traïdor!» Va ser el crit espontani després d'un llarg aplaudiment. Josep Vila rebia abraçades, emocionat. «Ens hem tret un pes de sobre!», deia un dels cantants, satisfet. Entre els presents, la nova junta, oferint suport en el que s'espera que sigui l'inici d'un nou cicle, i també il·lustres de la música catalana com ara Antoni Ros-Marbà. «Em sembla de ciència-ficció el que està passant», opina el mestre, que nega que els músics del país cobrin en diner negre. «Això només passava en el temps de Franco», subratlla.

G. VIDAL,C. RIBERA,J. BORDES
El Punt