Cerca de notícies

Enquesta

Arnau Tomàs: «La música de cambra està creixent»

15/9/2009 |

 

Després d'enregistrar un disc de música hongaresa aquest setembre, el quartet marxa de gira al novembre pel Japó i després a Alemanya, on tenen previst un atapeït programa de concerts. El seu repte ara és anar completant les col·leccions i tocar la integral de Beethoven.

El Quartet Casals està format, a banda d'Arnau Tomàs, violoncel, per la violinista Vera Martínez, el violinista Abel Tomàs i el viola de Chicago Jonathan Brown. Han rebut premis com ara el Ciutat de Barcelona el 2005 i el Nacional de Música el 2006.

Des de la seva creació, el 1997, el Quartet Casals ha protagonitzat una carrera fulgurant, participant en els festivals més prestigiosos, com ara el de Salzburg. Quina és la clau d'aquest èxit?
–«Ja quan ens vam crear vam fer una inversió forta i no vam escatimar en esforços per formar-nos en les millors escoles. Vam tenir sort i un mecenes ens va finançar els estudis a Alemanya per dos anys amb Harald Schoneweg i membres del Quartet Alban Berg. Després vam començar a provar sort en concursos perquè en el món de la música o tens contactes o no hi ha cap altra via. Vam provar cinc o sis i vam guanyar alguns segons premis. La veritat que és una fórmula trista perquè sovint els resultats són molt aleatoris. El cas és que a partir d'aquí vam poder fer una gira per Alemanya, que té un mercat important, i se'ns van obrir les portes.»
–El grup ha anat canviant però ara sembla que han assolit una estabilitat. Com treballen junts?
–«Amb la Vera ens vam conèixer a l'Escola Reina Sofia de Madrid. En general tenim una química de base important. Hi ha certes coses que s'han de pactar quan treballes en equip, però el 80% ha de sortir automàticament. Tenim un criteri estilístic molt semblant i cap de nosaltres pateix d'excés d'ego, com els passa als solistes. Tocar en un conjunt de cambra porta moltes satisfaccions perquè no et trobes perdut com en una orquestra, que és molt avorrida, però sí que l'ego passa a un segon terme, ja que treballes en un diàleg constant amb la resta de músics.»
–Han tocat des d'Arriaga fins a Ligeti. Com trien el repertori?
– «Tenim carta blanca tant per a la discografia com per als concerts. Així que, simplement, toquem allò que ens agrada, obres de tots els estils i èpoques. Després, la crítica et cataloga i diu que la nostra especialitat és tal o tal altre compositor. És clar que cada músic té una natura que va millor amb un tipus de música determinat. Nosaltres tenim més predisposició dins el classicisme per Haydn i Mozart, i dins del romanticisme per Mendelssohn i Schubert. Pel que fa a Beethoven, és un autor molt complex i en constant evolució. Com està a cavall entre dues corrents costa saber com l'has de plantejar. En tot cas, intentem no especialitzar-nos gaire i estar oberts a tot el repertori.»
–Cada època interpreta d'una manera concreta els clàssics. Quina creu que és la seva?
–«Ens han educat en el corrent historicista, que prioritza la rigorositat històrica en detriment de l'emoció. Per això, intèrprets antics com ara Glenn Gould, que no és gens ortodox, tenen molt de reconeixement entre el públic actual, ja que toquen d'una altra manera. Personalment intentem ser el més coherents possible.»
–Prefereixen interpretar peces del repertori clàssic o estrenar noves composicions?
–«Fem poques estrenes, tot i que avui dia es fa molt bona música. No ens interessa, però, qualsevol música d'avantguarda, sinó que intentem ser molt selectius i tocar peces que mantinguin el lligam amb el món tonal. És un sistema harmònic perfecte, i l'atonalitat és com un invent que ha quedat flotant en l'espai exterior.»
–Al juny van estar treballant amb György Kurtag a Budapest. Com va anar l'experiència?
–«És la quarta vegada que treballem amb ell i sempre és una experiència molt interessant. T'aporta una altra visió de la música que, com a intèrpret, de vegades no tens, ja que sovint estàs més obsessionat per les qüestions tècniques. Amb ell treballem el repertori en general i ens dóna una perspectiva molt enriquidora dels compositors.»
–Quin balanç fa de la residència del quartet a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona que van iniciar el 2006?
–«Molt positiu, perquè hem vist que té molt bona acceptació per part del públic, sobretot jove. A més, podem fer programes amb continuïtat i fil conductor. Ara encara tenim tres anys per endavant. La música de cambra està creixent i gràcies a la reforma de la LOGSE és obligatori estudiar una assignatura de quartet de cambra. Així que ens trobem amb molts estudiants interessats que planegen crear els seus propis quartets de corda en un futur.»

Valèria Gaillard
El Punt