Cerca de notícies

Enquesta

'El llac dels cignes', la 'Primera' de Mahler i Antonio, al cartell de la crisi

15/9/2009 |

 

El Ballet de Béjart obrirà una edició que es completa amb el violoncel de Yo-Yo Ma.

Al mal temps, millor programa. A les presències ja avançades per EL PERIÒDIC del Béjart Ballet de Lausana i del violoncel.lista Yo-Yo Ma, el cartell de l'any 1 després de la crisi afegeix tres perles --el retorn de la companyia Antonio Márquez, l'estrena absoluta al Principat de la Primera de Mahler, i un megaclàssic del ballet com ho és El llac dels cignes-- que arrodoneixen una edició marcada per la reducció del nombre de funcions anuals i --atenció-- per l'estrena de l'abonament de temporada, que permetrà als aficionats estalviar fins al 20% del preu de taquilla. Una mesura pendent encara de l'aprovació pel Comú, però que l'organització va donar per tancada.

La consigna era clara: mantenir el nivell artístic amb un pressupost pràcticament idèntic al de l'any passat. Seguint l'exemple de la majoria dels cicles de l'entorn europeu, el director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, ha optat per programar una funció menys i oferir-ne cinc en lloc de les sis habituals. Una decisió salomònica que té en els aficionats al jazz els grans damnificats: Escribano s'havia compromès a reservar a la música negra un racó al cartell de la capital. Però no podrà ser. La crisi ha obligat a posposar les bones intencions jazzístiques fins que tornin les vaques grasses. Si és que algun dia tornen, és clar. Destí fatal per al que un dia, no fa gaire, va ser el gènere mimat d'aquest país. El que tampoc hi haurà aquest any és l'habitual gala d'estrelles del ballet. Així que no hi busquem ni Corellas ni Lacarras ni Tamaras Rojos. No els hi trobarem.

NOMS PROPIS
El que precedeix no vol dir que sigui una Temporada òrfena de noms propis. Ni remotament. El més rutilant potser sigui el de Maurice Béjart: el ballet fundat pel desaparegut coreògraf francosuís obrirà el foc el 23 d'octubre amb dues de les seves peces més celebrades ----2Oiseau de feu (1970) i Ce que l'amour me dit (1978)-- i la torna de Le casino des esprits, que firma el director actual de la formació, Gil Romain. Però n'hi ha més, de noms propis: sense deixar el món de la dansa, la companyia del sevillà Antonio Márquez protagonitzarà al desembre la píndola popular del programa amb un homenatge a Antonio Ruiz, vaca sagrada del ball espanyol. La llàstima és que, amb aquesta, serà ja la tercera vegada que Márquez ens visita. L'última personalitat del cicle serà Yo-Yo Ma, un altre repetidor --va venir el 1998-- que compareixerà amb Xostakòvitx, Franck i Piazzola al repertori. Atenció al que Escribano va qualificar com l'hereu de Rostròpovitx i "el millor violoncel.lista viu". Com a mínim, el més mediàtic, i encara més després d'haver estat l'estrella (artística) a la presa de possessió d'Obama... i al funeral de Ted Kennedy.

El panorama es completa amb la cita simfònica que la Temporada ha instituït des de la inauguració del nou Centre de Congressos. La Bamberg Symphony Orchestra, dirigida per Jonathan Nott, prendrà el relleu de la Royal Philharmonic i interpretarà per primera vegada al país la Primera simfonia de Mahler, de qui l'any que ve es commemora el 150è aniversari. La Bamberg substitueix la inicialment anunciada Filharmònica d'Estocolm, que ha caigut a última hora del cartell. I per clausurar el cicle, un hit del ballet clàssic: El llac dels cignes, amb el cos de ball i l'orquestra del Teatre Nacional de Brno al complet. Una prova de foc per a l'auditori, amb els prop de 150 intèrprets de la companyia txeca --entre músics i ballarins-- circulant per l'escenari. A veure.

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra