3/9/2009 |
Noves dades revelarien presumptes irregularitats de l'anterior equip executiu. La institució inicia la professionalització de l'estructura organitzativa
La nova junta directiva del Palau de la Música debatrà en la reunió d'avui personar-se com acusació particular en el procés obert contra l'expresident de l'entitat Fèlix Millet i altres membres de l'anterior equip de gestió, per presumpta malversació de fons.
La nova presidenta del Palau, Mariona Carulla, i el director general, Joan Llinares, proposen la personació de la institució en la causa i han iniciat la professionalització de les estructures laborals i organitzatives del Palau. Per això han encarregat un informe d'auditoria a la firma Deloitte i han contractat als despatxos Garrigues i Roca Junyent. Les noves dades revelarien, segons fonts consultades, presumptes irregularitats de l'anterior equip executiu.
Fèlix Millet va dimitir el 27 de juliol, després de més de 30 anys al capdavant del Palau, al conèixer una acusació de la fiscalia que assenyalava al directiu com a presumpte responsable d'una malversació quantificada inicialment en dos milions d'euros. El titular del jutjat d'instrucció 30 de Barcelona va ordenar un registre policial a les dependències del Palau, que es va efectuar el 25 de juliol. Dos dies després, Fèlix Millet dimitia dels seus càrrecs en els òrgans de govern del Palau de la Música, forçat per la pressió d'alguns dels membres de la comissió delegada de la Fundació Orfeo Català-Palau de la Música, que agrupa destacades figures de la indústria i les finances, artistes i importants mecenes del món de la cultura.
En compliment dels estatuts, la fins llavors vicepresidenta, Mariona Carulla, va passar a exercir la presidència de la Fundació Orfeo Català-Palau de la Música i de l'associació Orfeó Català. Aquesta segona és la institució fundacional i la propietària de l'edifici modernista del Palau, obra de Domènech i Montaner així com de l'ampliació del mateix a càrrec de l'arquitecte Oscar Tusquets. Mariona Carulla va assumir també el càrrec de presidenta del comitè executiu del Consorci del Palau de la Música Catalana, en el qual participen la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i el mateix Orfeó. Des de la seva creació el 1983, el Consorci canalitza els fons públics destinats al Palau i té encomanada la gestió de l'edifici i l'explotació de la sala de concerts.
La fórmula de col.laboració entre l'administració i l'esfera privada estava plenament garantida al Palau, gràcies en gran part a l'existència del Consorci del qual formen part les tres administracions. No obstant això, la complexa arquitectura institucional dels òrgans de govern, dissenyada per l'equip de Fèlix Millet, ha facilitat sens dubte la manca de control de la gestió diària de l'entitat.
La personació de la institució en la causa contra Millet i altres membres de la seva junta desborda clarament el marc en el que fins ara es movia el cas. "Quantitativa i qualitativament, el cas és molt superior al que inicialment s'havia considerat", assenyalen mitjans coneixedors. El jutge va decretar el secret del sumari i al començament de les diligències, la Fiscalia va sol.licitar la intervenció judicial de la gestió del Palau. Finalment, el magistrat va desestimar nomenar administradors judicials i va salvar el bon nom de la institució, la imatge s'hagués vist seriosament deteriorada de produir-se la judicialització.
Durant el mes d'agost i sense un sol dia de vacances, el nou equip directiu del Palau-la presidenta Mariona Carulla i el director general, Joan Llinares-han intentat retornar la credibilitat al Palau amb un pla de xoc i de futur basat en dos eixos: que es coneguin fins al fons els detalls de l'anterior gestió i que assumeixin les responsabilitats. Aquest nou marc viurà avui la seva primera escena amb la dimissió en bloc de la resta de l'equip de Millet. Llinares, un expert en gestió cultural del sector públic la presència expressa el rigor de les administracions, s'ha imposat la rendició de comptes com a principal objectiu immediat. Per la seva part Carulla, una economista forjada en el sector privat i el món de l'empresa familiar (Agrolimen), refongui un escenari de col.laboració entre els patrons de la Fundació (protagonistes d'importants donacions) de l'Orfeó i les administracions.
JOSEP MARIA CORTÉS
La Vanguardia