Cerca de notícies

Enquesta

L’Orchestra di Piazza Vittorio viatja a Mozart en clau mestissa

3/7/2009 |

 

La banda ofereix una versió heterodoxa de ‘La flauta màgica’.

 

Si el mestissatge i la multiculturalitat són les consignes de la nostra era, l’Orchestra di Piazza Vittorio és la banda més actual del planeta: els seus 17 membres procedeixen d’una desena de països diferents, de cultures que es fonen en una obra inquieta i contagiosa. Avui torna al Teatre Grec un any després que el seu debut en aquest espai deixés gent al carrer.
L’Orchestra di Piazza Vittorio va néixer a Roma el 2002 sota la batuta del músic Mario Tronco i amb membres d’11 països de tres continents: Itàlia, Alemanya, Romania, l’Argentina, l’Equador, l’Índia, Estats Units, Cuba, el Marroc, Tunísia i el Senegal. Les seves arrels se situen en un projecte cívic, la recuperació del cine Apollo, situat al multicultural barri Esquilino, de Roma, al voltant de l’estació Termini. Destinat a convertir-se en bingo, Tronco i diversos col·laboradors ho van salvar per a ús cultural. L’aventura es va plasmar en un film i va donar peu a la creació de l’orquestra.

UNA GRAN ESPONJA / Un disc homònim publicat el 2005 i el seu relleu, Sona, un any després, van desplegar una proposta ambiciosa, consistent a absorbir les influències de tots els integrants del grup en una proposta cohesionada. Podria resultar grinyolant, però hi ha unes maneres instrumentals comunes i una sensibilitat ambiental que fan possible el diàleg entre les cadències llatines, el blues saharià, la cançó italianitzant, la improvisació jazzística o els ressons balcànics. L’orquestra no sona a new age, ni a pamflet multiculti, sinó a celebració serena de la diversitat. És una esponja que s’alimenta de fonts de primera mà i alternes cadències festives i intimistes. En el seu retorn al Grec aborda una missió d’alta volada: recrear l’òpera La flauta màgica, de Mozart, com si mai hagués estat escrita en un llibret i el seu contingut hagués arribat fins avui per via oral. Un desafiament popular que l’orquestra compagina amb una altra missió, la gravació d’un nou disc amb un dels productors més mítics del rock, Bob Ezrin, responsable de Berlin (Lou Reed) i The wall (Pink Floyd).

J. B.
El Periódico de Catalunya