Cerca de notícies

Enquesta

El baix-baríton Thomas Quasthoff ha arribat al cim tot i no tenir braços i fer només 1,43 d’alçada

17/6/2009 |

 

L’artista alemany debuta avui al Liceu amb un recital de Schubert.

 

 

La seva magnífica i commovedora veu fa que la gent s’oblidi del seu estrany aspecte. El cantant alemany Thomas Quasthoff fa 1,43, no té braços i té unes mans petites que li surten de les espatlles. Avui debutarà al Liceu (20.00 hores) on interpretarà el famós cicle de lied de Franz Schubert La bella molinera, amb Justus Zeyen al piano.

Quasthoff va néixer el novembre del 1959 a Hildeshein (Alemanya) amb una greu malformació física provocada per la taliomida. Els metges l’hi van prescriure a la seva mare durant l’embaràs sense imaginar les nefastes conseqüències que tindria per al nadó. La seva infantesa no va ser fàcil i potser per això es va agafar a la música amb tanta passió. No va tirar la tovallola ni quan van rebutjar el seu ingrés al conservatori de Hannover per no tocar un instrument.

Avui, amb 49 anys, després d’una història de superació personal, el cantant, amb un repertori que va del barroc al jazz, forma part de l’elit. Està entre els millors baix- barítons de la seva generació i ha guanyat diversos Grammy i distincions. L’última, la Medalla d’Or que la Royal Philharmonic Society de Londres li ha concedit aquest any.

Fenomen supervendes, Quasthoff ha treballat amb directors com Daniel Barenboim, Simon Rattle i Clauddio Abbado, ha estrenat òperes als grans escenaris i ha realitzat una gran carrera tot i la seva aparença, de la qual evita parlar.

Es veu com un privilegiat
El que havia de dir ho va explicar en la seva biografia La veu i al documental El somiador, en DVD, i en una llunyana entrevista a The Guardian. “Per a mi, la discapacitat no és un problema sinó un fet. No visc com un discapacitat. Evidentment, he de fer algunes coses d’una manera diferent però no és tan diferent de la vida d’algú sense discapacitat. En qualsevol cas, ¿qui no està realment discapacitat? Jo estic en una situació privilegiada perquè tothom em veu. Però si no estàs mai content, si només et preocupes pels diners o l’èxit, això és també en la meva opinió una discapacitat”, va dir un ésser optimista que no es posa límits.

MARTA CERVERA
El Periòdico de Catalunya