12/6/2009 |
Aquest músic andalús de 35 anys, catedràtic del Conservatori Superior Rafael Orozco, de Còrdova, presenta aquesta nit a Sant Felip Neri l’aplaudit disc Isaac Albéniz. La guitarra soñada.
–El seu disc La guitarra soñada amb transcripcions d’Albéniz ha rebut bones crítiques.
–I això que pensava que em criticarien per haver-me atrevit a recrear la seva meravellosa música de piano. Ibèria és una obra extraordinària i passar-la a guitarra és un exercici de fantasia.
–¿Com serà el concert d’avui?
–A la segona part tocaré Evocació i El port, dues de les transcripcions noves que he fet d’aquesta obra mestra que és Ibèria. També rendiré homenatge a Carles Trepat, gran guitarrista català que va adaptar Albaicín. A la primera part tocaré peces de guitarristes de l’època d’Albéniz, com Tàrrega i Llobet, pioners en l’adaptació de la seva música.
–¿S’ha inspirat en ells?
–Bastant. He necessitat tres anys de recerca per fer el disc, per recrear l’esperit d’Albéniz. Tàrrega i Llobet, que el van conèixer, el van saber captar perquè van entendre que passar el màxim nombre de notes no sempre és el que millor funciona quan es tracta de fer un transvasament entre dos instruments tan diferents com la guitarra i el piano. Tàrrega i Llobet utilitzaven pizzicatos, harmònics i, el més important, acortamentos, efectes molt típics de la guitarra romàntica que no hi ha en piano. Així van aconseguir recrear unes sonoritats que al mateix Albéniz el complaïen.
–¿Què ha estat el més difícil?
–Fugir de tòpics i ser fidel a l’època en què es va crear aquesta música. Per aconseguir-ho utilitzo una guitarra còpia d’una Antonio Torres del 1892 i les cordes tenen una densitat similar a les de tripa que s’utilitzaven aleshores.
Javier Riba
Sant Felip Neri • Divendres 12 • 21.00 h • 5 €
MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya