Cerca de notícies

Enquesta

Claret no vol que l'estrena de l'òpera hipotequi l'activitat ordinària de l'ONCA

10/6/2009 |

 

La formació estrena aquesta nit al Prat de Roure una ària d''El somni de Carlemany'. El programa es completa amb la 'Creació, de Haydn, coproduïda amb Prada.

L'Orquestra Nacional Clàssica (ONCA) protagonitza aquest vespre al Prat del Roure una autèntica marató musical amb un menú d'impacte: de primer plat, l'estrena mundial de l'ària de Carlemany, fragment inèdit de l'òpera El somni de Carlemany escrita pel napolità Sergio Rendine per encàrrec exprés de la formació; i de segon, la versió íntegra de la Creació, el monumental oratori de Haydn amb què l'ONCA commemora el segon centenari del naixement del compositor austríac i que suposa la primera de les tres coproduccions previstes amb el Pablo Casals de Prada. De fet, la Creació obrirà el 26 de juliol el cartell del festival rossellonès. En totes dues vetllades, l'orquestra serà dirigida per Marzio Conti, mentre que Jordi Casas dirigirà el Cor de Cambra del Palau de la Música. Seran en total una vuitantena de músics i cantants a l'escenari, en un desplegament humà amb escassos precedents que completen la soprano Maria Hinojosa, el tenor Albert Casals i el baix Marc Pujol.

La vetllada l'obrirà el mateix Casals, amb l'ària de Carlemany. Com al desembre --quan es va estrenar l'ària de la Dama Blanca-- serà en la versió per a veu i piano. L'orquestral haurà d'esperar encara a l'estrena absoluta d'El somni de Carlemany, anunciada en temps del ministre Minoves per al 2010 però que el director-concertino de l'ONCA, Gerard Claret, posava ahir al congelador: "Tenim pendent una trobada amb la nova ministra i una reunió del patronat. Un dels temes que posarem sobre la taula serà l'òpera. He de dir, però, que posats a establir un ordre de preferències, l'estrena d'El somni de Carlemany no és per a mi prioritària. Produir i muntar una òpera és una aventura tan complexa i tan costosa que si la tiréssim endavant potser posaríem en perill el calendari ordinari de l'orquestra".

Claret no renuncia, però, a veure El somni de Carlemany als escenaris --"Ara que la tenim escrita seria una llàstima que es quedés al calaix"-- però considera imprescindible el fitxatge d'un soci, "un partenaire", diu, que s'animi a coproduir-la. "Es tracta d'estrenar-la naturalment a Andorra --i seria una llàstima que només ens en poguéssim permetre la versió concertant-- i també en un teatre, per dir-ho així, en condicions". Però tot això és ara per ara música-ficció. De moment, l'únic que n'ha transcendit és l'ària estrenada al desembre i, a partir d'avui, la que sonarà aquesta nit al Prat del Roure, que, augura Claret "seguirà la mateixa línia: un estil potser una mica més modern del que la gent està habituada a escoltar". S'ha de tenir en compte, adverteix finalment, "que l'orquestració és precisament un dels aspectes determinants de l'escriptura de Rendine, i que els colors i el caràcter que imprimeix així a les seves obres són molt difícils de traslladar al piano sol".

A. L.
El Periòdic d'Andorra