Cerca de notícies

Enquesta

La Simfònica del Vallès convidarà a l'escenari a cinc persones del públic en cada concert al Palau

10/6/2009 |

 

Els músics donen l'oportunitat al seu públic de viure l'actuació des de les files de l'orquestra.

 

Enfront de la preocupant crisi de públics que viuen els auditoris i les sales de concert, res més recomanable que l'autocrítica. Perquè si la vigència de Beethoven és un fet, llavors, què hem fet malament?, Es pregunten orquestres de tot el món. Quin és el nostre sentit i el nostre lloc en la societat actual?

Lliurada a aquesta reflexió, l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) ha renovat la seva direcció al complet i ha dissenyat un pla per arribar al públic. Encara que la seva opció diferent a la d'algunes orquestres americanes que s'han llançat a programar nits per a 'singles' desitjosos de trobar la seva mitja taronja. Aquí l'objectiu és una altra classe de proximitat: l'OSV ha decidit donar l'oportunitat al seu públic de viure l'experiència de la música des de l'interior de l'orquestra. Això és, posarà a laventa a cada concert de la seva pròxima temporada al Palau de la Música quatre localitats que situarà a l'escenari. Més una que sortejarà entre els Amics de la Simfònica i els abonats al cicle simfònic. Els afortunats podran saludar el director d'orquestra i als músics als camerinos.

El valencià Rubén Gimeno serà l'encarregat d'assumir aquest repte, ja que ha signat com a director titular per les properes dues temporades. I com a artista resident-oh, sorpresa-¡un director d'escena! l'actor Jordi Godall. L'equip de dartañanes disposats a obrir la gana a nous públics el completen el president, Jordi Cos, i el gerent, Albert Sampablo, la declaració d'intencions es resumeix comosigue: "Canviem l'embolcall, a la gent no li interessa com s'exposa aquesta música ".

"És cert, cal trencar dogmes i cotilles - assegurava Gimeno a 'La Vanguardia' -. Ens hem de reconvertir, perquè al final el concert es viu com una negació: no convé fer això, no s'ha de fer allò altre. Però la música és quelcom íntim i has de comunicar. Públic i artista juguen cadascun seu rol, i n'hi ha prou amb una simple paraula de l'artista dirigint-se al públic per trencar aquesta barrera. En cas contrari és com compartir un sopar sense haver presentat i sense parlar; el sopar estarà molt bona, sí, però què incòmoda ".  I del que es tracta és de que, a més de buenay còmoda, el sopar no se li indigesta a ningú. Godall, per la seva banda, assumeix l'escassa consciència de posada en escena amb la qual es presenten els concerts anomenats clàssics. "Contingut i forma-adverteix-han d'anar de la mà. És clar que la música ia comunica, però si et amagues darrere d'una nota estàs deixant de parlar, i així no es transmeten emocions". 'Se indigesta' el sentimiento. 'Es indigesta' el sentiment.

Entre aquests deu concerts simfònics que uns pocs oients podran gaudir des de l'escenari del Palau, enganxats qui sap si a la flauta o envoltats de la intensitat de la secció de corda, cal destacar la veu de Pasión Vega, el trombó de Christian Lindberg, així com l'aposta del propi Gimeno pel musical de Bernstein West Side Story, semiescenificat aquí per la companyia del Teatre del Sol de Sabadell. I caldrà veure com respiren les' Cartes d'amor 'entre Mendelssohn i la seva germana Fanny. Godall s'encarregarà de donar-li vida al text durant un concert amb el que se celebrarà el bicentenari del naixement del compositor, símbol de l'elegància.

Maricel Chavarría
La Vanguardia