Cerca de notícies

Enquesta

Ens hi abonem?

31/5/2009 |

 

La temporada de concerts 2009-10 es presenta amb preus congelats a la pràctica, un evident conservadorisme en la programació i expectació per comprovar com reaccionarà el públic.

 

Per al melòman de pro ha arribat el temps de decidir, no pas a qui votar en les poc europeistes eleccions europees, sinó si renova els abonaments o, si no en té, si es compromet durant un curs amb algunes de les temporades que articulen la nostra vida musical. Els principals cicles ja han presentat els plans, o sigui que l'aficionat pot mirar el compte corrent amb un ull i la declaració de la renda amb l'altre, mentre el cervell pondera les perspectives de futur en aquesta situació de crisi real i psicosi de crisi que vivim. Per la seva banda, els organitzadors aguanten la respiració confiant que no hi hagi cap daltabaix en les files d'abonats (i ja no diguem en les de patrocinadors i subvencionadors), ja que són el coixí que assegura uns mínims d'assistència.

Tot i ser una intuïció més que no una realitat contrastada científicament, sembla que el consum musical (terme ben lleig) té un grau de fidelitat prou alt per no crear alarmes excessives. A més, per què hem de fer cas fil per randa de l'allau de males notícies amb què ens regalen els diaris? Un indocumentat escrivia que Josep Carreras es retirava de l'òpera, quan, tot i que des de fa 7 anys ja no en canta, de concerts no n'hi falten (torna per Nadal a Palau 100) i, a la pràctica, malgrat puntuals excepcions, la seva carrera operística va acabar arran de la malaltia. Algú altre parlava de Guantánamo en referir-se al Fidelio liceista, quan l'ambientació és anys 40-50, i, a més, el muntatge es va estrenar un any abans de l'11-S. I més d'un ha destacat que Palau 100 ha abaixat el preu dels abonaments. Com no els ha de baixar, si ofereix menys concerts?

Preus continguts

Palau 100 manté estable el preu de les entrades, tot i que és cert que hi ha més concerts de tarifa màxima (quatre sessions a 175 euros la localitat més cara). El retret principal, però, és que només hi ha quatre categories de preu, quan no sembla que la fila 24 de segon pis sigui igual a la 2. En els seus concerts a la sala modernista, Ibercàmera ofereix 8 categories, i Euroconcert, 10. La contenció dels preus és similar en aquestes entitats que mantenen el nombre de propostes, no així en l'OBC, que té dos programes menys a causa de la reducció del Festival Mozart (cert, l'orquestra, com si fos de Bruckner, compta amb un programa 00).

És curiós constatar com a l'Auditori Ibercàmera ofereix més opcions de preu que la, en teoria, principal resident de l'edifici (vuit davant cinc), i és més curiós observar com, per a l'OBC, l'entrada individual costa el mateix a les zones 1 i 2, però l'abonament, no. Sigui com sigui, al costat d'un nou cas de pràctica congelació de preus, l'orquestra ha incrementat notablement (de 5 a 8) el nombre de concerts especials, és a dir, amb solistes o directors estel·lars o nodrides forces vocals, i, per tant, amb preus força més cars -entre un 28 i un 100% segons la zona.

Arribats aquí, el marejat lector pot preguntar, amb raó, si això és el Quadern de Música, o sigui que parlem d'obres i intèrprets. Hi ha una tendència general a la prudència, per no dir al conservadorisme programador. Els dos grans cicles privats només ofereixen dues obres amb menys de 50 anys de vida (un Adams i un Gruber a Palau 100, res a Ibercàmera), i sí molts ultraclàssics que no espanten la parròquia.

Segona observació: les coincidències. No recordem haver escoltat a Barcelona en la nostra vida concertística la completada Simfonia núm.10 de Mahler, i vet aquí que l'interpretaran l'OBC amb Jesús López Cobos i la Filharmònica Txeca amb Eliahu Inbal. Serà almenys en edicions diferents? I calia que l'OBC fes en concert Die Entführung aus dem Serail la mateixa temporada que el Liceu du a escena l'òpera de Mozart? Sense deixar les òperes en concert, tampoc té gaire sentit que Palau 100 faci un títol tan incompatible amb aquest format com Il barbiere di Siviglia. Això sí, els cantants són els mateixos: a determinar. I per matar el tema, per què l'OBC fa dos cops la Quarta de Txaikovski?

Abonament a la carta

No ens enganyem, els crítics no paguem entrada, però ja posats, quin seria l'abonament a la carta del cronista? A Palau 100, Cecilia Bartoli en un repertori més consistent que l'últim cop (Händel) i còmplices de luxe (Il Giardino Armonico), i la Filharmònica de Nova York amb el nou titular, Alan Gilbert, en una proposta eclèctica (Haydn, Adams, Schubert i Berg). A Euroconcert, els tres monogràfics Bach, inclosa la imponent Missa en si menor a càrrec d'un gran director de cor, Frieder Bernius. A Ibercàmera, el debut a Barcelona (per fi!) de Mitsuko Uchida, i el duo màgic de Martha Argerich i Nelson Freire. I de l'OBC, subratllem el fil conductor de l'any, Europeus a Amèrica. Catalans a Amèrica (no és una redundància? O els catalans venim de l'Atlàntida?), i la proposta de Marc Minkowski amb l'Escocesa de Mendelssohn i la Simfonia O de Bruckner. Tot això i molt, molt més. Decidir no és mai fàcil.

Xavier Cester
Avui