Cerca de notícies

Enquesta

Londres ret tribut a Albéniz en el centenari de la seva mort

24/5/2009 |

 

Van participar en el concert el director Carlos Checa i el pianista José Menor. La Royal Philarmonic Orchestra va interpretar ahir peces del compositor català

Londres, la ciutat de la seva consagració internacional, va retre ahir homenatge a Isaac Albéniz, quan es compleix el centenari de la seva mort. El concert ofert per la Royal Philarmonic Orchestra, a l’auditori de Cardogan Hall, va comptar amb la col·laboració del pianista José Menor i del director Carlos Checa, catalans tots dos, com Albéniz.

Nascut el 1860 a la localitat de Camprodon, el músic va quedar coronat per la crítica londinenca com un gran artista, després d’una actuació al Prince’s Hall el 1889. L’èxit el va obligar a fer diversos concerts, no previstos, un fet que va cridar l’atenció dels aficionats europeus. En aquell moment, «va obrir la música d’Espanya al món», afirma l’historiador britànic Henry Kamen. El 1900 Albéniz tenia la seva residència principal a la capital britànica. Per a ell, la vida a Londres va estar plena de penúries econòmiques. Assetjat pels deutes, va haver de firmar un contracte on entregava l’exclusiva de tots els drets de la seva obra al seu agent anglès, que al seu torn els va revendre al banquer Coutts.
Viatger impenitent des de la infància, no va oblidar mai les seves arrels. «La música que compon estava molt influïda per Catalunya», diria Pau Casals. El mateix autor va parlar també de l’enorme empremta que li havien deixat les seves visites a Granada, on va descobrir el cante jondo. «Hi ha ben pocs compositors com Albéniz», afirma Carlos Checa, recordant que va ser un dels primers «a barrejar romanticisme i folklore espanyol».

EL TRIBUT / Dues peces, La rapsòdia espanyola i El concert fantàstic, aquesta última poc coneguda, van formar part ahir a la nit del tribut de la Royal Philarmonica. Les mateixes amb què va triomfar a finals del segle XIX. Va ser cap a aquella època i a Anglaterra on Albéniz patiria el primer atac de nefritis, un avís que no li va servir per cuidar-se més. La mala salut, que acabaria en una mort prematura, poc abans de fer els 49 anys, no el va privar mai de tenir un humor excel·lent.

Era «un home gras i petit, de cara rodona, barba negra, bigotis punxeguts cap amunt. Un tipus jovial, amb uns ulls que reien fent l’ullet d’una manera encantadora». La descripció la va fer un jove de 18 anys, aspirant a pianista, després d’una trobada amb Albéniz a París el 1904. El noiet es deia, ves per on, Arthur Rubinstein.

BEGOÑA ARCE
El Periodico de Catalunya