Cerca de notícies

Enquesta

Una vida atzarosa

16/5/2009 |

 

L'Any Albéniz inclourà més de 250 actes sobre el músic entre el 2009 i el 2010

Isaac Albéniz va néixer a Camprodon el 29 de maig de 1860, i va tenir una vida, com a mínim, atzarosa, especialment els primers anys. Durant el seu periple vital va residir a Camprodon, d'on va marxar essent un infant amb la família, per anar a viure a Barcelona. Posteriorment va viure a Almeria, Càceres, Madrid, Puerto Rico i l'Havana, tot això entre el 1869 i el 1875. També va viure a Madrid i Brussel·les (1876-1879); a Barcelona (1883-1885), a París i Londres (1889-1900) i, finalment, entre Barcelona i París (1900-1909). El seu pare, Àngel Albéniz, era un funcionari destinat a Camprodon i la seva mare, Dolors Pascual, era originària de Figueres. Albéniz va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys en un recital al teatre Romea de Barcelona. El seu primer mestre de piano va ser Narcís Oliveras. A Madrid va estudiar amb Feliciano Primo i Manuel Mendizábal i el 1976, gràcies al seu prestigi, Guillermo Morphy Ferris, secretari particular l'Alfons XII, que estava entusiasmat amb el seu talent, li va obrir les portes de la cort i va rebre una pensió reial per estudiar al Conservatoire Royal, a Brussel·les. Va rebre lliçons de Liszt, en formar part de la cort d'estudiants que acompanyava el geni hongarès arreu d'Europa. Quan va tornar a Barcelona es va casar amb Rosina Jordana i va tenir tres fills. Va estudiar composició amb Felip Pedrell i va ser contractat, més tard, per Henry Lowenfeld, com a compositor i intèrpret, contracte que va assumir més tard Francis Burdett Money-Coutts, la qual cosa va permetre a Albéniz viure còmodament la resta de la seva vida. Després d'una temporada a París, a causa de la nefritis que tenia, va instal·lar-se al balneari de Cambo-les-Bains. Aquell mateix any va morir, el 18 de maig, als 48 anys.

El Punt