Cerca de notícies

Enquesta

Què fem amb l'OBC?

26/4/2009 |

 

Els responsables de l'OBC critiquen en públic Eiji Oue, però el mantenen fins al 2010, mentre que els representants institucionals repeteixen els tòpics de nova etapa i més projecció internacional.

Dèiem ahir que OBC i estabilitat semblen termes antinòmics. Els últims dies hem viscut altres esdeveniments que han afegit un nou, i no especialment lluït, capítol a aquesta asseveració. Els responsables de l'orquestra han decidit, com els rumors apuntaven des de feia mesos, no renovar el contracte d'Eiji Oue com a director titular. Fins aquí, s'estigui a favor o en contra de la mesura, tot entra dins d'un procés lògic de canvi de rumb.

El que ja no entrava tant dins la lògica va ser l'explicació dels motius: Oue no ha complert amb les seves obligacions, i, simplificant, només s'ha dedicat a fer concerts (millors o pitjors, a gust del consumidor) i no s'ha implicat en el disseny de la programació, en la tria de músics per a l'orquestra i en la inserció del conjunt en la societat. En resum, ha fet de director d'orquestra, però no de director musical.

No posem en dubte el rerefons d'aquests motius -Oue no ha acomplert cap dels ambiciosos objectius que va explicar a la crítica en un sopar al començament del seu mandat-, però la primera pregunta, de les moltes que tenim, és: com pensen els responsables de l'OBC mantenir les relacions amb Oue fins a l'acabament del seu contracte quan l'han desqualificat de forma pública i inapel·lable? És una tàctica per fer que dimiteixi abans d'hora? O confien en la capacitat d'abstracció d'Oue? I quin paper jugaran els músics en l'equació?

Mirem el mirall des de l'altra banda: han trigat tres anys a adonar-se que Oue feia deixadesa de les seves funcions? Per què no ha actuat abans qui el va fitxar, o qui estava per sobre d'Oue, bàsicament Joan Oller, director general de L'Auditori, i Patrick Alfaya, gerent de l'orquestra? Tan complicat (o tan car) era fer-lo fora i punt, donada la gravetat de les acusacions? Ironies de la vida, Alfaya plega quan a Oue ja li han posat data de caducitat. Ara bé, si Oue no programava, qui ha dissenyat l'atractiu curs 2009-10 és el mateix de l'anodina temporada 2008-09?

Un fascinant fil conductor i solistes i batutes notables compensen alguna reiteració inútil: cal fer Die Entführung aus dem Serail el mateix curs que el Liceu? Per cert, que el màxim responsable del teatre també pensa en l'OBC mentre redescobreix la sopa d'all: la col·laboració entre les dues institucions, encetada i aturada altres cops. Més preguntes: actuar a L'Auditori millorarà la Simfònica del Liceu?

Tornem a l'OBC, perquè ja sabem que Oue no té successor. No en té perquè Pablo González, músic de considerable talent, no està contractat encara. No es va anunciar un fet, sinó una intenció i una probabilitat. Una altra tàctica per pressionar-lo perquè accepti? Si la gestió del procés per part de L'Auditori ha estat decebedora, l'actitud d'Ajuntament i Generalitat no ha estat millor: parlen de nova etapa, de treball a llarg termini, de projecció internacional. Paraules repetides un cop i un altre. Quantes noves etapes portem ja? Què estan fent amb l'OBC?

Xavier Cester
Avui