Cerca de notícies

Enquesta

Albéniz en clau de bohèmia

26/3/2009 |

 

L'Auditori estrena 'Cabaret Albéniz', dirigit per Miquel Bofill i Marc Rosich en el marc dels 100 anys de la mort del músic.

L'Auditori ret homenatge a Isaac Albéniz en aquest any que se celebra el centenari de la seva mort amb una troballa absoluta que, amb tots els honors, es pot considerar una estrena. Es tracta de la revisió d'alguns temes força populars, com ara Mallorca, Malagueña i Granada, sobre els quals J. Trayter va fer uns peculiars arranjaments cap als anys cinquanta. Donada la singularitat de les peces, s'ha confiat el muntatge de l'espectacle al professor Miquel Bofill (saxo) i a Marc Rosich (dramaturg), per a la direcció artística i escènica respectivament, amb l'objectiu de retrobar l'aire bohemi de les tertúlies i espectacles concert que freqüentaven els artistes catalans de la Barcelona de primers de segle XX.

La idea parteix de Romà Escales, director del Museu de la Música, on s'ha instal·lat la mostra Albéniz, un modernista universal, també a l'entorn del centenari. "Les obres estaven descansant al Museu, i Escales i L'Auditori em van proposar de revisar-les. No s'havien tocat mai i estaven perfectament editades", explica Miquel Bofill.

La partitura original de les peces està escrita per a piano. En canvi, aquestes partitures inclouen molts instruments: tres saxos (Miquel Bofill, Paula Carrillo, Toni Rocosa), un clarinet (Toni Rocosa), dues trompetes (Gonzalo Álvarez, Josep Gomáriz), un trombó (Marc Sánchez), un contrabaix (Guillermo Prats), piano (Ivet Frontela) i bateria (Ignasi Corella). "Té un punt de petita big band", puntualitza Marc Rosich.

La intervenció del dramaturg fa que el concert prengui forma per dibuixar un esbós impressionista del compositor: "He fet una humil dramatúrgia a partir de textos trobats en blocs de notes, cartes, quaderns de viatge, àlbums de firmes que deixava la gent als concerts...". Tot aquest material és a l'exposició i Rosich n'ha traçat un fil conductor: "He aprofitat les investigacions i he fet una petita selecció de textos en la qual dominen els escrits per ell mateix, però també n'hi ha d'altres, com el poema que Lorca va fer a la mort d'Albéniz. M'ha interessat molt intercalar la seva paraula per reivindicar la figura del compositor com a artista modernista". La veu que recita els textos és la de la mateixa pianista, Ivet Frontela: "Es converteix en tots els personatges", explica Rosich.

Una lectura escènica

Els arranjaments de Trayter podrien estar pensats per a una petita orquestra de cabaret, per ballar o fins i tot per a envelat. Però Bofill no ho veu factible: "Es podria ballar pel fet que hi ha bateria i contrabaix, però és molt elaborat i d'una qualitat suprema. Incita molt a escoltar i fins i tot a comparar les peces amb la versió que tothom coneix per a piano sol. La riquesa tímbrica és perfecta", diu Bofill.

Sense malmetre la forma de concert, Rosich ha col·locat els músics en forma de big band i els ha envoltat amb un suport de vídeo documental de l'època, amb fotografies, cartells i manuscrits d'Albéniz.

El concert, de 13 peces, tanca amb Azulejos, que Albéniz no va poder acabar i va completar Granados. "Toquem fins a l'última nota d'Albéniz, només. És el nostre homenatge", diu Rosich. Queda una peça, Tango, l'única que admet arranjament -l'ha fet Joan Barcons-, prevista per al bis.

Teresa Bruna
Avui