Cerca de notícies

Enquesta

Un Wagner de cambra

17/3/2009 |

 

El Liceu estrena 'Els mestres cantaires de Nuremberg' en una versió més "lleugera" del director musical Sebastian Weigle i una posada en escena arriscada de Claus Guth.

Com a bon coneixedor de Die Meistersinger von Nürnberg (Els mestres cantaires de Nuremberg) i de l'obra de Richard Wagner en general, el director d'orquestra Sebastian Weigle sap els riscos que té al davant, la grandiloqüència, l'ampul·lositat, el caos a què pot portar el compositor alemany. Per això ha decidit enfrontar-se a l'òpera, que s'estrena avui al Liceu, des d'una perspectiva diferent, com també ho ha fet el director escènic, Claus Guth, un talent en ascensió. "Sembla una òpera grandiosa, però necessita un tractament de cambra, que l'orquestra toqui amb suavitat", apunta Weigle.

Amb sis hores de muntatge, al codirector musical del Liceu també li ha calgut "relaxar la tensió" de la peça i aconseguir un so que no sigui gaire "feixuc". "Has de ser fluid, sobretot al tercer acte, que dura dues hores", afegeix el director d'orquestra.

Die Meistersinger és una de les grans òperes de Wagner. Estrenada el 1868 i vista al Liceu ja el 1905 -l'últim cop va ser el 1989-, apareix fins i tot a la novel·la Els Buddenbrook, de Thomas Mann. El compositor alemany va situar l'acció a mitjans del segle XVI a Nuremberg (Baviera) i explica la història d'un jove, Walther von Stolzing (Robert Dean Smith), que per conquerir la seva estimada Eva (Véronique Gens), haurà de superar un concurs de cant. Tindrà un competidor, Sixtus Beckmesser (Bo Skovhus), que també aspira a l'amor d'Eva i representa la rectitud i és contrari al canvi de qualsevol regla davant l'intent de Walther d'obrir nous camins. Aquest tindrà un mestre, Hans Sachs (Albert Dohmen), que l'ajudarà a polir el seu art. Segons el tenor Dean Smith, l'òpera parla de "com s'ajusta l'art a la nostra societat: Walther té idees noves i la societat s'ha de qüestionar si les seves idees antigues valen".

Weigle dóna les gràcies al Liceu per haver pogut comptar amb uns "cantants meravellosos", uns dels millors del món per al repertori wagnerià. La profana aquí és la soprano Véronique Gens, que fa la primera incursió en Wagner i, creu, última. Experta en el barroc, la idea de mirar la música del compositor alemany com si fos de cambra, va ser el que la abocar al projecte. Weigle, tanmateix, no ho ha posat fàcil a ningú. "L'alemany és molt important per a Die Meistersinger: el lloc de les consonants s'ha de marcar molt clarament i s'han de tenir en compte les lligadures entre vocals. La qüestió del tempo també s'ha de cuidar molt", avisa.

Polèmica a la vista?

La posada en escena de Guth ha obligat Weigle a introduir algun canvi, com la reducció de l'orquestra en el primer acte. El director d'escena és qui ha portat a terme l'aposta més radical. Com a alemany, no podia assumir sense reflexió que l'òpera passi a Nuremberg, gran aparador del nazisme. "Per les ressonàncies que l'obra ha tingut li era difícil posar-la en escena ingènuament de manera costumista", indica el director artístic del Liceu, Joan Matabosch. Aquesta fugida del costumisme, que és com se sol representar Die Meistersinger, és el canvi més radical.

No és que Guth hagi defugit el debat estètic, entre l'art vell i el nou, de què parla l'argument de l'òpera, sinó que l'ha considerat "un símptoma sobre la capacitat d'obertura o exclusió de la societat alemanya". Skovhus recorda que l'òpera també reflexiona sobre com "tota una comunitat pot acabar amb algú, com Beckmesser, perquè és diferent".

Preveient la polèmica, el baríton Bo Skovhus es pregunta: "Fem òpera per complaure el públic o per fer alguna cosa nova?". I remarca que els que la vegin o bé se n'enamoraran o bé l'odiaran. Ell creu que Die Meistersinger és molt difícil de portar a escena, sobretot si ho fas de manera no convencional.

Andreu Gomila
Avui