Cerca de notícies

Enquesta

‘Els mestres cantaires’ torna en clau onírica

17/3/2009 |

 

L’obra de Wagner torna després de 20 anys al Liceu en un muntatge de sis hores.

 

El Liceu recupera avui (19.00 hores) l’única òpera còmica amb llibret i música de Richard Wagner, Els mestres cantaires de Nuremberg. Després de 20 anys d’absència, el famós títol torna a Barcelona amb un muntatge de Claus Guth gens convencional i una durada de gairebé 6 hores, amb dos entreactes de 40 minuts inclosos.

El polèmic director que despunta a Europa –debuta al Liceu– deixa el naturalisme de costat per presentar el conflicte sobre l’art que planteja l’obra en clau simbòlica, amb passatges onírics afegits. «Fem òpera per agradar a la gent o per crear coses noves?», es preguntava ahir el baríton Bo Skovhus, que interpreta el paper de l’escrupolós escrivent Sixtus Beckmesser. «Al cap i a la fi l’obra parla del fet que és positiu que l’art provoqui opinions de tota mena, com va passar en aquest muntatge a Dresden», va assenyalar Skovhus, que el va estrenar allà el 2007 amb el tenor Robert Dean Smith, que torna a encarnar el noble Walther von Stolzing a Barcelona. Aquest últim, no obstant, no va voler opinar sobre l’aposta de Guth.

L’ampli repartiment, que inclou 17 solistes, amb dos cors diferents, compta amb destacades veus com la d’Albert Dohmen, que interpreta el sabater Hans Sachs.

DESCOBRIMENT / La seva experiència en aquest tipus d’òperes contrasta amb la de la soprano Véronique Gens, que debuta en una òpera de Wagner en el paper de la innocent Eva. «Al principi em sentia molt petita entre aquestes grans veus. Estic acostumada a cantar un repertori de dos segles abans. Vinc del Barroc i mai havia pronunciat tantes paraules en alemany i tan ràpid. Ha sigut difícil», va reconèixer la soprano, que ha triomfat internacionalment amb la Doña Elvira, de Mozart. «Ni em plantejo cantar Isolda, no és per a mi. Però Eva s’ajusta bé a la meva veu», diu qui també ha tingut en compte la direcció musical de Sebastian Weigle a l’acceptar el repte.

«Ell vol que l’orquestra soni lleugera i això m’afavoreix», afirma el director. Dohmen, habitual de Bayreuth, va aplaudir la seva companya. «Veronique és una Eva brillant», va comentar. «Al final l’important és cantar, ja sigui Wagner o Strauss. Si t’oblides d’això i només crides estàs perdut perquè és impossible arribar al final d’una òpera».

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya