Cerca de notícies

Enquesta

Un concert de Ros Marbà tanca el centenari del Palau de la Música

9/3/2009 |

 

El director recupera aquesta nit les grans obres estrenades a l’auditori.

 

Els actes commemoratius del centenari del Palau de la Música s’acaben aquesta nit amb un programa poc usual en què la Real Filharmonía de Galícia, dirigida per Antoni Ros Marbà, el titular des de fa nou anys, interpretarà algunes de les obres més importants estrenades a l’auditori modernista. També hi actuarà l’Orfeó Català.

Sonaran el Concert per a clavecí i cinc instruments, de Manuel de Falla (estrenat el 5 de novembre de 1926); el Concert per a violí i orquestra, d’Alban Berg (19 d’abril de 1936); el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo (9 de novembre de 1940), i el Cant espiritual (9 d’abril de 1960), de Xavier Montsalvatge. «Difícilment tornarem a escoltar un programa igual», diu el veterà Ros Marbà (l’Hospitalet, 1937).

«Tornar al Palau és com tornar a casa», assenyala el músic, que en la seva etapa com a director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona –antic nom de l’actual OBC– anava gairebé cada dia a l’auditori dissenyat per Domènech i Muntaner, seu de la formació abans que existís l’Auditori. «Juntament amb el Teatro Real de Madrid, quan era sala de concerts, i el Concertgebouw d’Amsterdam, és una de les sales on més vegades he dirigit». El director solia anar al Palau quan era jove per seguir els concerts matinals de l’Orquestra Municipal de Barcelona quan la dirigia Eduard Toldrà, que va ser un dels seus mestres. «Al Palau hi vaig tenir el meu primer baptisme simfònic», reconeix.

UN ACTE DE LLIBERTAT

Però els seus primers contactes amb la música van ser amb al sarsuela, com explica en el llibre Un acto de libertad, recentment editat per Ediciones Autor i escrit pel seu amic Antonio Madigan. «La música és un acte de llibertat. En un assaig puc donar moltes indicacions però a l’hora de tocar la peça són els músics els que exerceixen la seva llibertat, els que han de saber escoltar cadascun dels seus companys, saber integrar-se en la totalitat i, a la vegada, sentir-se lliures per fer música dins d’ella». I afegeix: «Una orquestra és una màquina humana. És impossible que repeteixi exactament les coses d’un dia per l’altre. Això només passa en els discos. La música en viu és una altra cosa».

Aquesta temporada Ros Marbà haurà dirigit a les principals sales de música de Barcelona: el Liceu, l’Auditori i, ara, el Palau. Malgrat això, el director es considera «un exiliat artístic que dirigeix ocasionalment a Barcelona».

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya