Cerca de notícies

Enquesta

Veus efímeres, disc etern

27/2/2009 |

 

El Cor Nacional grava a Sant Esteve el primer compacte consagrat només a la música sacra.

 

Diu que a l'iPod hi porta tot tipus de música, que no li fa fàstics a quasi res. Des de l'Himne andorrà --ho comprovem i efectivament el du: no és un farol-- fins al punk amb pedigrí dels ressuscitats Europe. L'únic que no tolera és el reggaeton. De moment, res d'especialment marcià (himne a banda). Fins que hi apareix l'Ave Maria de Caccini. I això ja requereix una explicació: és l'iPod de Joel Sala (Andorra la Vella, 1994), quarta temporada als Petits Cantors, en el primer descans de la maratoniana sessió d'ahir (vuit hores en total). El cor que dirigeix Catherine Metayer enregistra des de dimecres i fins avui mateix a Sant Esteve Magnificat, el primer compacte que la formació consagra exclusivament a la música sacra. Els cinc anteriors (Nadal, Cor Nacional, Ves de Neu, Porta Oberta i Concert) eren una barreja de motius sacres i folklòrics, i Metayer s'ha sortit per fi amb la seva: un disc de música mariana sense interferències ni concessions, "com tenen tots els cors del món", diu, però que no gira l'esquena a la modernitat: Charles Aznavour i Jean Jo Roux són els autors de dos dels Avemaries versionats, dues peces radicalment contemporànies --escrites al 1994 i al 1999, respectivament-- que obren el compacte a sensibilitats musicals no estrictament clàssiques. Està previst que el disc surti per Setmana Santa. Una iniciativa, per cert, de la Fundació Ramon Vilallonga --el cirurgià és un expetit cantor-- que s'encarregarà de la distribució catalana.
Els protagonistes de Magnificat són els trenta-vuit cantors que avui integren la plantilla del cor. I sobretot les veus solistes, que en aquesta ocasió són els sopranos Dylan Remoulu, Guillem González i Nil Graells; els contralts Leandro Moreno, Aitor Molins i David Costa; el tenor Joan Medina,i el baix Manel Borralló, amb la col.laboració estel.lar del baríton (i expetit cantor) Marc Canturri, que cantarà amb Remoulu un duo de l'Oratori de Saint Saens. Per Graells (la Massana, 1996) és el primer disc. Fa tres anys que va ingressar als Petits Cantors, just després de Concert. Prou temps per polir una veu condemnada a desaparèixer. Això passarà quan la canviï, entre els 12 i els 17 anys. Però no s'acabarà aquí --necessàriament-- la seva carrera musical: "Amb la tècnica que reben, tant ell com els seus companys podrien continuar cantant com a tenors o com a baixos, que són precisament les cordes en què anem més fluixos. Però arribats a aquesta edat se'n van a estudiar a fora, com és lògic, i només ocasionalment podem comptar amb ells" diu Metayer amb realisme. No es queixa, però adverteix que el salt de qualitat exigible després de quasi dos decennis passa per una institució que permeti els cantaires compaginar l'escola i el cor, "tal com passa a tots els grans cors d'Europa". I això ni existeix ni està previst que existeixi en un futur pròxim.

La veu de Graells és efímera. Però educar-la exigeix sacrifici: tres sessions setmanals, dues hores per sessió. Per això diu que el més difícil és el compromís i la disciplina que comporta: "Gravar un disc és divertit, però hi ha molta feina que no es veu. I no sempre tens ganes d'anar a l'assaig". Un sacrifici que Metayer evoca i valora en la justa mesura: "Hi ha nens que el dia d'assaig arriben a casa a mitjanit. I això després de tot una dia d'escola. Això no es veu, però té molt de mèrit". Els pròxims compromisos, el 27 de març, a Sant Esteve, i el 26 d'abril, a la plaça del Poble.

A. L.
El Punt