Cerca de notícies

Enquesta

Retorns i nouvinguts

25/1/2009 |

 

Una temporada, sobretot si es tracta d'un teatre de stagione, amb un nombre limitat de títols, és impossible que cobreixi tota la diversitat cronològica i estilística de l'òpera. Això no obsta perquè la programació 2009-2010 del Gran Teatre del Liceu sigui una de les més equilibrades dels últims anys pel que fa a la proporció entre grans títols del repertori i novetats per a l'espectador de la casa. Entre els retorns més llargament esperats hi ha Il trovatore, l'òpera musicalment més adrenalínica de Verdi (16 anys d'absència), l'estrena de la qual tot apunta que serà la triada per afalagar els patrocinadors, i, sobretot, Der Rosenkavalier, joia entre les joies straussianes (26 anys sense que la Mariscala es passegés per les Rambles).

Un altre retorn sonat és el de la sarsuela, amb la Doña Francisquita, que tancarà la temporada, 22 anys després de la seva darrera aparició a la casa. Sense moure'ns dels títols més habituals, La fille du régiment pot ser un bon bàlsam després de la tòrrida Tristan und Isolde, mentre que Die Entführung aus dem Serail i La dama de piques no necessiten presentació.

Una novetat que mereix la benvinguda és el deliciós L'arbore di Diana, primera aportació del Liceu al cicle Martín i Soler endegat amb el Real. Destaquen, tanmateix, dues òperes del segle XX que darrerament han tornat a l'actualitat internacional: Król Roger, hipnòtica obra de Szymanowski, i l'obsessiva El jugador, de Prokófiev, amb què l'OBC tornarà, després d'Oedipe, d'Enescu, a protagonitzar una òpera en concert al Liceu.

La centúria passada completa el seu domini sobre el cartell dissenyat per un Joan Matabosch que ja no apareix com a director artístic, sinó com a director del departament artístic, amb la hilarant Les mamelles de Tirésias, mentre que del segle XXI tenim Hypermusic prologue, d'Hèctor Parra, el compositor català jove de qui més es parla arreu i que té entre els seus coproductors el ja inexistent (si un miracle no ho arregla) Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions. Confiem que les estrenes no s'estronquin.

La salivera que pot generar la lectura de la temporada no ens ha de fer oblidar realitats no per prosaiques menys importants. Un any més, el pressupost pateix una pràctica congelació, fet que té el seu corol·lari en una reducció de l'activitat: 12 funcions menys, 7 de les quals d'òpera. La prudència, en els temps d'incertesa financera que corren, no és mala consellera, i, si bé a tothom li agradaria un coliseu funcionant a tota màquina, a ningú li faria gràcia generar dèficit a tota màquina.

Tanmateix, hi ha un parell de dubtes preocupants. ¿Es podrà captar més públic internacional quan l'alternança de títols és gairebé nul·la? I, una dada més significativa, l'oferta de funcions i localitats fora d'abonament ha caigut en picat: 13 representacions i 21.166 entrades menys, no arribant al 20% de l'oferta total de localitats. ¿Un símptoma de les dificultats per omplir-les? Sigui com sigui, no és la millor fórmula per obrir el Liceu al públic ocasional. L'ampliació de les transmissions digitals a cinemes és un pal·liatiu més que apte, però no hi ha res de comparable a the real thing.

Xavier Cester
Avui