Cerca de notícies

Enquesta

Una mica més pobres sense La Capella

18/11/2003 |

 

N o corren bons temps per a la música al nostre país. La desaparició de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure va ser un cop baix que per més que es veiés a venir no va fer menys mal. Dissabte, mentre el país reflexionava, s'acomiadava la Capella de Música de Santa Maria del Mar. De fet, la dissolució d'aquest excel·lent cor de cambra també hauria de fer reflexionar els gestors passats i futurs de la cultura a Catalunya. Esclar que, després del silenci sepulcral amb què es va rebre el final de l'orquestra del Lliure, no hi ha gaire espai per a l'esperança. A diferència, però, de la formació fundada per Josep Pons, la Capella sí que va poder tancar el seu periple amb el que millor sap fer: música.
L'església de Santa Anna es va quedar petita per acollir tota l'allau d'espectadors en una vetllada presidida per l'emoció que es va concretar amb la veu trencada de Xavier Sans agraint a qui havia d'agrair i convocant els antics directors de la formació per rebre els darrers aplaudiments. Enric Gispert, el fundador del grup el 1986, representat per la seva viuda, Sergi Casademunt (que va participar amb el seu violoncel a la primera part del concert), Lluís Vilamajó i un absent Manel Valdivieso són els predecessors de Mireia Barrera, la directora que es va encarregar de conduir aquesta vetllada que, un cop més, va ser testimoni de rigor en la programació i excel·lència en la interpretació: dos motets de Bach i obres a cappella del segle XX que anaven de l'expansivitat dels Laudi d'Ingvar Lidholm al refinament extrem de les Flower Songs de Britten passant per una arcaïtzant cantata de Petr Eben. Un sonet per a tu, amb música de Josep Vila a partir d'un poema de Martí i Pol, va incrementar la temperatura enocional.
Que un grup de cantaires d'aquest nivell de professionalitat i entusiasme per la feina ben feta no trobi el suport necessari per tirar endavant els seus projectes és propi dels països sords que es volen empobrir a si mateixos. La Capella no ha pogut volar perquè li han tallat les ales. Per sort, les ales sonores del Rossinyol que va tancar el seu comiat es van enlairar majestuoses. Aquest espectador només pot dir gràcies.

Xavier Cester
Avui