Cerca de notícies

Enquesta

La Temporada salda amb la Royal Philarmonic el seu deute simfònic

14/10/2008 |

 

La formació londinenca tocarà la '7a Simfonia' de Beethoven. Ballet clàssic, tango i flamenc completen un cartell decantat cap a la dansa

Havia de ser l'any passat, però la malaltia fantasma al.legada a última hora pel director Lorin Maazel ens va privar de l'estrena simfònica de l'auditori del nou Centre de congressos. L'espera (i la decepció d'aleshores per la defecció d'Arturo Toscanini) ha valgut probablement la pena perquè la Temporada de música i dansa ha saldat aquell deute portant la Royal Philarmonic Orchestra de Londres, que compareixerà al febrer i per primera vegada al país sota la batuta del violinista Pinchas Zukrman, un vell conegut de l'afició andorrana ara en funcions de solista director. Com en la seva anterior visita a la Temporada --al març del 2001-- el plat fort de la vetllada serà Beethoven: la 7a Simfonia, un monument de la música romàntica que passa per ser la més programada de tota la literatura simfònica.

Però la visita de la Royal Philarmonic serà l'excepció musical d'una Temporada marcada per un gir desacomplexat cap a la dansa en tots els seus vessants: des del ballet clàssic fins al neoclàssic, el flamenc i el tango, amb la torna d'un espectacle multidisciplinari que combina música, dansa i acrobàcia a càrrec de Los Vivancos. El director artístic del cicle, Josep Maria Escribano, el venia ahir com la píndola "desenfadada" i "popular" que ens col.loca habitualment per celebrar el Nadal (l'any passat va tenir regust castís, amb la sarsuela Doña Francisquita). Tot i que això és com els melons --que no se sap com surten fins que els obrim--, Escribano augurava ahir que Los Vivancos serien la revelació de l'any.

FLAMENC I TANGO Al costat de la Zukerman i la Royal Philarmonic, l'altre nom propi de la Temporada és el de la Companyia Antonio Gades, que ret la tercera visita al Principat per clausurar la gran trilogia del desaparegut coreògraf alacantí: després de Carmen i Bodas de sangre, és ara el torn de Fuenteovejuna, transcripció gestual del cèlebre drama de Lope de Vega. L'altra aposta ètnica de la Temporada serà Tango Metrópolis, a càrrec de la companyia homònima, que ho tindrà difícil --molt difícil-- per no desmerèixer Tango Pasión, que va causar sensació ara fa quatre anys. Pel que fa al ballet clàssic, aquesta temporada no hi ha gales d'estrelles, sinó una proposta en aparença menys mediàtica però que Escribano situa al mateix nivell de patums com ara Ángel Corella, Tamara Rojo i Lucía Lacarra, que també han desfilar per la capital: amb aquests avals es presenten els ballarins Óscar Torrado i Laura Hormigón, els hereus de la gran tradició del ballet clàssic hispà, exprimeres figures del Ballet Nacional de Cuba que actualment triomfen a El conciertazo, de TVE. L'altra pastilla de dansa clàssica (en aquest cas, neoclàssica) seran els italians Aterballeto, dirigit pel coreògraf Mauro Bigonzetti, considerada la millor companyia del país transalpí.
Tot i que Escribano va fer malabarismes dialèctics per matisar el domini absolut de la dansa al cartell, el cert és que aquest any la Temporada només tindrà una vetllada musical. També hi haurà una exposició fotogràfica --Entre Bambolines, a càrrec de Montse Altimiras-- però no, en canvi, dansa contemporània --"per no fer la competència a Dansand", va explicar.

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra