Cerca de notícies

Enquesta

Joan Francesc Marco: "Un dels objectius és l'òpera catalana"

5/10/2008 |

 

Entrevista: Joan Francesc Marco El nou director general del Liceu crearà un consell artístic assessor. Joan Francesc Marco comença aquesta temporada com a nou director general del Liceu.
 

Joan Francesc Marco s'estrena com a director general del Liceu, una casa que no li és gens estranya, ja que hi ha participat activament, tant com a membre de la comissió executiva quan era delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, com també, i sobretot, com a aficionat incondicional de l'òpera i la dansa

Com afectarà la crisi el Liceu?

Al Liceu, en línies generals, les coses estan molt ben enfocades i per tant no es faran grans canvis. Estem negociant amb les administracions i, tot i els problemes econòmics, tenen bona disposició. Quant a les empreses, tot i no estar en el millor moment, tenen uns vincles molt estables amb aquesta casa. La meva feina és treure el millor partit dels recursos de què disposi.

El Liceu pot créixer?

Quantitativament fa activitat suficient i fins i tot en els últims anys s'ha decidit disminuir-la, cosa que em sembla bé, ja que estem per sobre de molts teatres, la temporada és molt àmplia i tenim un cert marge.

Joan Matabosch ha reclamat en més d'una ocasió una segona sala per a l'òpera de cambra.

Jo no crec que sigui una prioritat. Els recursos són limitats i a la ciutat hi ha espais amb els quals podem arribar a acords, però no corre pressa.

Un dels encàrrecs que té és fer el nou contracte programa.

Sí. L'actual contracte programa acaba aquesta temporada 2008-2009. Hem començat a fer un balanç del contracte vigent per saber què s'ha fet, quins objectius es van plantejar i quins s'han aconseguit, quins no i quins ni es van plantejar i per què. Quan ho tinguem abordarem el nou.

El contracte programa inclou aspectes artístics. Una reivindicació permanent és produir nova òpera catalana.

Un dels objectius és insistir més en aquest aspecte de recuperació del patrimoni català i la política d'estrenar obra nova. Però l'important no és quantes obres s'han estrenat o s'han recuperat, ja que això només són estadístiques i després els títols no es tornen a veure mai més. El que m'interessa és que les recuperacions i les òperes noves es facin cuidant molt bé la posada en escena perquè els ciutadans s'hi sentin atrets i els títols es puguin reposar.

¿Entre els objectius principals hi ha millorar la qualitat de l'orquestra?

Evidentment. El senyal d'identitat d'un teatre són els seus cossos estables. Li he encarregat al mestre Boder [el nou director musical] estudiar com millorar la qualitat de l'orquestra. No podem créixer en plantilla i Boder no m'ho ha demanat, però podem primar la qualitat sobre la quantitat com s'ha fet fins ara. En l'època dels DVD, només es pot ser competitiu apostant per la qualitat.

Quines altres prioritats té?

Que el teatre consolidi i augmenti el prestigi nacional i internacional, i això passa per millorar la qualitat dels cossos estables; cuidar el nostre públic, ja que els 23.000 abonats que tenim és un capital i cal saber què opinen dels serveis del teatre, i tenir cura de l'empresa privada, que finança entre un 15% i un 16% del pressupost del teatre.

A Europa molts teatres tenen un sol director general artístic. Aquí és bicèfal. Per quin model de gestió es decanta?

El model de gestió del Liceu és bo i cal continuar així, però no és un model bicèfal, sinó tricèfal. Hi ha un departament artístic i un departament econòmic. La funció del director general és fer d'àrbitre. Cal un director, i jo me'n sento, que sigui un bon gestor i que, sense ser un especialista, sempre he estat a prop dels aspectes creatius i artístics. És un model de director general ambivalent que em sembla bo per al Liceu.

Què serà el consell artístic assessor?

Vull posar en marxa un consell d'assessorament artístic que ajudi la direcció artística i el teatre. És bo tenir un nucli petit de gent de 4 o 5 persones més el director artístic i els titulars de l'orquestra i el cor que ens puguin orientar i ajudar a recuperar partitures del patrimoni, estudiar-les i fer-ne lectures crítiques.

¿La dansa seguirà sent la germana pobra?

En els últims anys hi ha hagut un canvi notable en el panorama de la dansa a Catalunya, tot i que encara falta molt per fer. Ara hi ha el Mercat de les Flors, el TNC i el Lliure, i és molt positiu, però caldria que cada teatre s'especialitzés una mica per clarificar la situació de cara al públic; crec que tots hem de fer una certa reflexió. Al Liceu hi ha més dansa, però és millorable tant qualitativament com quantitativament, és un tema que preocupa la direcció artística i a mi.

Marta Porter
Avui