Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu programa «Tiefland», una obra basada en «Terra baixa», de Guimerà

30/9/2008 |

 

Feia prop de 40 anys que aquesta òpera, la preferida de Hitler i adaptada al cinema per Riefenstahl, no es representava.

El Gran Teatre del Liceu estrena dijous un muntatge de l'òpera d'Eugen d'Albert Tiefland, basada en Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Feia 36 anys que no es presentava al teatre barceloní, aquesta obra, que es va estrenar el 1903 a Praga i que no va arribar a Barcelona fins al 1910. Es tracta d'una òpera envoltada de polèmica, ja que era una de les preferides de Hitler i va ser portada, a petició seva, al cinema per Leni Riefenstahl el 1954. Del text més popular de Guimerà, se n'han fet en total sis adaptacions cinematogràfiques i dues òperes (Le Borne i D'Albert). El director d'orquestra Michael Boder, que a partir d'aquesta temporada assumirà la direcció musical del Liceu, dirigirà l'obra, amb Peter Seiffert i Petra-Maria Schnitzer en els papers principals.

«S'han dit moltes bajanades sobre aquesta òpera, sovint en boca de gent que no l'ha escoltada prou», advertia ahir en roda de premsa Joan Matabosch, el director artístic del Liceu (i recentment elegit president d'Òpera Europa), durant la presentació del muntatge. Alguns d'aquests «tòpics» relacionen amb males intencions l'obra D'Albert amb Puccini, però segons Matabosch un plagi és «impossible perquè Puccini és posterior». També manté una mena d'aura negativa pel fet que era una de les òperes preferides de Hitler. Leni Riefenstahl la va portar al cinema el 1954, i el text de Guimerà ha estat portat en cinc ocasions més a la gran pantalla.

L'òpera d'Eugen d'Albert introdueix uns quants canvis al text de Guimerà i modifica els noms d'algun personatge. Manelic, per exemple, passa a dir-se Pedro. Tiefland hi afegeix, a més a més, un pròleg que pretén introduir els caràcters i situar el conflicte central del drama: un infamant casament entre Pedro i Marta tramat per Sebastiano per tal que Marta es mantingui a prop seu per satisfer-lo sexualment, mentre ell, ofegat pels deutes, es veu obligat a casar-se amb una pubilla rica.

En l'àmbit musical és una obra que beu de diferents tradicions. «L'orquestració musical encaixa perfectament en aquest drama farcit d'emoció i sentiments forts, i es podria parlar de verisme alemany perquè manté el to germànic i hi afegeix la cançó italiana», explicava ahir Michael Boder, que dirigirà l'obra. Pel director alemany, aquesta confluència d'estils tan oposats atorga a la peça una extraordinària «originalitat». «En els seus treballs pianístics, D'Albert era més clàssic, però en l'òpera aconsegueix una complexitat singular gràcies a una combinació entre el cant emotiu i un treball profund del text a l'estil wagnerià.»

D'altra banda, el músic va subratllar el fet que D'Albert va ser un músic avançat al seu temps, precursor d'un estil que després van seguir altres compositors: «Aquest tipus de música carregada d'expressivitat que van fer per exemple Strauss i Puccini és molt posterior a D'Albert.»

 

NATURA I CIVILITZACIÓ

Pel que fa a la posada en escena d'aquesta producció de l'Opernhaus Zürich, signada per Matthias Hartmann, pretén mostrar l'oposició central entre la natura, habitada pel bon salvatge rousseaunià, i la civilització, depravada i bruta: «És una estètica que de vegades costa d'entendre, però, finalment, això és el menys important en una representació; en canvi, té molt d'humor, un humor estrany.» La segona part del drama s'ambienta a principi del segle XX, moment en què Guimerà va escriure la peça. Els personatges prenen en aquesta obra un relleu especial: «Les situacions psicològiques són molt profundes i no tenen res de puccinianes, els personatges hi estan en evolució constant. El text és estrany i la música de vegades també», assegurava Boder. Els personatges principals els encarna la parella Petter Seiffert, en el paper de Pedro, i Petra Maria Schnitzer, en el de Marta, tots dos habituals al Liceu. Schnitzer va cantar a Tannhäuser la temporada 2006/2007.

 

BODER AGAFA LA BATUTA

 

Michel Boder aborda una nova etapa al Liceu com a director musical en substitució de Sebastian Weigle, que ha assumit el càrrec de director musical de l'Òpera de Frankfurt. El director ha signat un contracte per a quatre temporades en les quals es preveu que dirigirà nou produccions i cinc concerts. A Barcelona, Boder es va donar a conèixer amb la producció Kovantxina el 2007, i també va dirigir un concert simfònic. Es va formar a la Hamburger Musikhochschule, i va continuar els estudis a Florència. Va ser director musical de l'Òpera de Basel i durant aquest temps va tenir compromisos com a director convidat a Hamburg, Colònia, Munic, Berlín, Londres i Tòquio.

Musicalment, es decanta per la música contemporània –«dirigir música actual és com llegir un llibre nou que ningú ha llegit mai»–, i té el projecte de portar a l'escenari l'obra de Ligeti Le Grand Macabre, estrenada a Estocolm el 1978. «El Liceu és un teatre operístic que m'interessa perquè posa èmfasi en obres modernes i desconegudes. La idea és arribar a fer algun encàrrec d'una òpera nova.» Assumeix el càrrec amb optimisme i amb ganes de millorar el rendiment de l'orquestra del Liceu: «Totes les orquestres poden millorar, fins i tot la Filharmònica de Berlín, i aquí he trobat un equip de gent molt oberta i amb ganes d'evolucionar; ara bé, no es fa d'avui per demà, sinó que és un procés lent, perquè finalment els músics són persones que necessiten que els portin.» En tot cas, està convençut que la ciutat «dóna suport» al Liceu: «Si un polític es plantegés tancar el teatre, segur que l'endemà apareixeria mort a la platja.»

V. GAILLARD
El Punt