Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu rescata 'Tiefland', l'òpera basada en 'Terra baixa'

30/9/2008 |

 

L'obra, una de les preferides de Hitler, s'ha mantingut durant anys en l'oblit.

 

El Liceu obrirà dijous la temporada més germànica amb Tiefland, d'Eugen d'Albert, i estrenant director musical, l'alemany Michael Boder. L'obra, basada en el popular drama d'Àngel Guimerà Terra baixa (1896), va ser una de les preferides de Hitler, cosa que va provocar que durant anys els teatres operístics descartessin aquest text traduït a 14 idiomes i que compta amb sis versions cinematogràfiques. La més polèmica, la que la cineasta oficial del règim nazi, Leni Riefenstahl, va rodar amb 120 gitanos dels camps de concentració que, a l'acabar-se la filmació, van morir gasejats.

"Però, de tot això, la peça, que és magnífica, no en té la culpa. A més, el Liceu no es podia quedar al marge de l'aire de recuperació que hi ha hagut recentment d'aquest títol portat a terme a Zuric, Frankfurt i Viena", va argumentar ahir el director artístic del coliseu, Joan Matabosch.

En relació amb la peça original, l'òpera de D'Albert hi introdueix alguns canvis, com un pròleg escenificat que introdueix l'espectador en la història i que no hi és en l'obra de Guimerà. Segons va il.lustrar Border, D'Albert va compondre Tiefland sobre "el verisme alemany i l'òpera italiana en un moment en què tots dos no eren gaire populars". Com a pianista avantatjat, l'autor va saber, a més a més, "combinar el cant emotiu amb un treball profund sobre el text, un drama ple d'emocions i sentiments".

"HUMOR ESTRANY"
La confrontació entre la naturalesa vista com la màxima expressió de la puresa i la civilització que perverteix els éssers humans dóna lloc a aquesta histò- ria "amb crim inclòs" que D'Albert va musicar a la manera de Puccini "però amb un accelerando alemany, que no és com l'italià, perquè vol avançar però no pot", va il.lustrar Boder. Però a Tiefland també hi ha lloc per a l'humor --"un humor estrany"-- i una "extraordinària anàlisi psicològica dels personatges".
La dramatúrgia de Matthias Hartmann situa l'acció a les oficines d'una indústria tèxtil i no als cims dels Pirineus ni a la casa molí que va descriure Guimerà. Més enllà d'aquesta ressenya de la vida rural catalana del segle XIX, el que més ha atret els creadors ha estat el valor universal del seu argument: la reacció dels humils contra les cadenes que els oprimeixen per poder guanyar-se la llibertat. Alan Titus, Petra Maria Schnitzer, Michelle Marie Cook, Rosa Mateu i Peter Seiffert figuren en el primer repartiment d'aquesta òpera que es representarà fins al 20 d'octubre vinent. L'obra es va estrenar el 1903 a Praga i al Liceu es va representar per primera vegada el 18 de gener de 1910, amb l'assistència del mateix Guimerà.

NÚRIA MARTORELL
El Periódico de Catalunya