Cerca de notícies

Enquesta

El músic de la joia

28/9/2008 |

 

'Saint François d'Assise', única òpera de Messiaen, és una summa impressionant de tot l'art del compositor francès.

Fe i ocells. Aquesta seria una manera ben simplista de resumir la figura d'Olivier Messiaen, el compositor de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement. Bé, essent molt primmirats, el centenari encara no ha començat perquè el músic francès va néixer el 10 de desembre de 1908, circumstància que no ens impedeix fer una glossa de la seva música ara que hem tingut una de les raríssimes oportunitats d'escoltar-la en directe a Barcelona.

Una de les característiques més distintives de la carrera de Messiaen és la seva no adscripció a cap de les escoles o moviments que han marcat la història de la música durant bona part del segle XX, la qual cosa no vol dir que l'autor de Chronochromie visqués aïllat. Ben al contrari, la seva labor docent va ser molt valorada per compositors de diverses generacions. Però és, en definitiva, la personalitat singular d'aquest home que als 10 anys va quedar impactat al rebre la partitura de Pelléas et Melisande de Debussy la que continua atraient a través de la seva obra.

Una singularitat la d'aquest autodefinit com a "compositeur et rhytmicien" que, tanmateix, pot ser emmarcada en dues il·lustres tradicions musicals franceses. La primera, la dels organistes compositors, perquè Messiaen és indestriable de la seva tasca de sis dècades com a organista de l'església de la Trinité de París, de la qual va sorgir un dels corpus per a l'instrument més destacats de la centúria passada, i del qual el mateix Messiaen va deixar invaluables testimonis discogràfics.

No menys decisiva és la tradició gal·la que, de Rameau a l'esmentat Debussy, està presidida per la preocupació pel so i el color. Les complexes estructures rítmiques, moltes d'elles basades en formes hindús, així com també les evocacions dels cants d'ocells dels cinc continents pacientment notats, són un dels atractius de les obres de Messiaen. Però tant o més determinant és la sensualitat tímbrica de la majoria de les seves partitures, una sensualitat en absolut barallada amb la intensa fe catòlica del compositor. De fet, hedonisme sonor i espiritualitat fervorosa van ben agafades de la mà en manta passatges d'una bellesa que sadolla els sentits i l'ànima.

Posats a destriar algunes de les obres més rellevants de Messiaen, la primera, i òbvia, proposta seria el Quartet per a la fi dels temps, possiblement l'obra més interpretada en aquestes latituds, qui sap si perquè té sobreafegit un dramàtic context, al ser composta i estrenada mentre el músic era presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, mentre que el Catàleg d'ocells és un perfecte compendi pianístic de la passió ornitològica del seu autor. El cronista no desespera de poder escoltar algun dia en directe a Barcelona, per l'OBC o alguna orquestra de visita, la grandiosa Turangalîla-symphonie, o la lluminosa Éclairs sur l'Au-Delà..., una de les seves últimes partitures. Ara bé, el veritable opus magnum, summa impressionant de tot l'art de Messiaen és la seva única òpera, Saint François d'Assise. L'obra es tanca amb un esplendorós fortissimo sobre la paraula joia, i és potser aquest terme, tan absent de la música del tràgic segle XX, el que fa més excepcional Olivier Messiaen.

Xavier Cester
Avui