Cerca de notícies

Enquesta

Aperitiu mozartià amb bon sabor

21/9/2008 |

 

L'OBC inicia l'activitat amb l'alemany Christian Zacharias a la batuta i París com a teló de fons.

 

Un any més, l'activitat de l'OBC es va iniciar amb el tradicional Festival Mozart, que en aquesta edició s'ha tornat a confiar al pianista i director d'orquestra Christian Zacharias. Una sala generosament poblada i amb moltes ganes d'escoltar música després del descans estiuenc va acollir el director alemany, que a més va evidenciar sentir-se còmode amb un conjunt que el coneix molt bé i que li respon sempre de bona gana, fet que va convertir aquest aperitiu de temporada en un satisfactori punt de partida.

Amb París com a teló de fons i Mozart com a eix vertebrador, l'entrega d'aquest any fa un repàs a obres d'autors que van viure de prop l'espumós sentir musical parisenc i que, malgrat que separats en el temps, són vasos comunicants. Per a la vetllada inaugural es va comptar amb un equilibrat programa en què els francesos Ravel i Poulenc es van estrènyer la mà amb el geni mozartià. Del primer es van escoltar els aires del segle XVIII de Le tombeau de Couperin, una obra a la qual l'OBC hauria pogut treure més partit, ja que li va faltar capacitat de resposta a les demandes de la batuta. Tot el contrari va passar en la interpretació --en primera audició per al conjunt-- de la Sinfonietta, de Poulenc: la flexibilitat i transparència del distorsionat classicisme de l'obra es va plasmar amb multiplicitat de matisos i amb gran precisió en les entrades i en l'empastament de tots els instruments; va conquistar la destresa amb què l'OBC va saber treure suc a l'humor que resideix al Finale.

El Zacharias pianista va posar un dels moments àlgids de la vetllada amb el Concert per a piano i orquestra N. 17, de Mozart; la ductilitat del músic per adaptar-se al compositor salzburguès és realment interessant, sempre pulcre en l'execució, distingit en el traç i generós en l'expressivitat. El concert va finalitzar amb una de les pàgines mozartianes més divulgades, una Obertura de Les Noces de Fígaro que va sonar àgil, amb alguna relliscada en l'articulació de les cordes però amb la tensió i la quadratura necessàries per sortir de la sala amb bon sabor de boca.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya