9/9/2008 |
Woody Allen havia declarat abans de debutar com a director d'òpera amb Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini: "No tinc ni idea de què estic fent però la incompetència mai ha evitat que m'hi tiri de cap amb entusiasme". Potser era falsa modèstia, perquè la nova faceta del polifacètic geni novaiorquès ha aconseguit el reconeixement unànime de la crítica i dissabte va provocar l'aplaudiment generalitzat del públic al Dorothy Chandler Pavilion de Los Angeles (insuficient, això sí, perquè Allen superés la seva timidesa i sortís a l'escenari a agrair l'ovació).
Va ser Plácido Domingo, director general de l'Òpera de Los Angeles des del 2001, qui després de diverses idees frustrades va aconseguir convèncer Allen perquè dirigís la tercera part d'Il Trittico. William Friedkin, director de L'exorcista i amb experiència ja en el món operístic, es va fer càrrec dels altres dos actes.
Allen va convertir la seva història en una espècie de vella pel.lícula italiana, va traslladar l'acció de 1299 al segle XX i es va permetre referències cinematogràfiques, com obrir la representació amb uns títols de crèdit. Va canviar el final de l'òpera (única cosa que els crítics qüestionen), però va respectar l'essència del material de Puccini, un text que ell mateix ha definit de "divertit si es compara amb Tosca, no si es compara amb Sopa d'oca".
"Ha prestat atenció als petits detalls que fan que una representació funcioni", escrivia el crític d'Associated Press. El de The New York Times parlava ahir d'"una intel.ligent i creativa actualització" i el de Los Angeles Times assegurava que posar-lo a la direcció havia estat "la millor elecció del món".
IDOYA NOAIN
El Periódico de Catalunya