Cerca de notícies

Enquesta

Òpera amb peus descalços

18/6/2008 |

 

A les vuit del vespre, les úniques bermudes que es veien al Liceu eren les dels turistes que disfrutaven veient la gent engalanada que assistia al recital de Josep Carreras en el seu cinquantè aniversari de cantant líric. L'expectació era tanta que l'estàtua humana guarnida d'indi va baixar del pedestal i es va deixar embadalir per l'espectacle (de franc) de cotxes oficials, guardaespatlles i senyors i senyores de Liceu. Algun turista, sense guia, preguntava divertit si és que hi entrava algun futbolista. Un descapotable amb italians amb la bandera tricolor pintada a la cara (Itàlia jugava contra França el dia que el Liceu commemorava el mig segle de Carreras als escenaris) travessava el carrer populós. I per acabar, el toc de contrast: els únics estrangers, ben refrescats i amb roba vaporosa, preguntaven entre la multitud si algú els venia entrades. De revenda, és clar. A la platja de Sant Sebastià de Barcelona, quasi dues hores després, al miler de cadires habilitades hi dominaven mantellines i jaquetes de pana (pel fred). A la sorra, els més valents optaven per nevera, tovallola i gandula. La veu de Carreras, la sorra als peus, la lluna acomiadant-se horitzó enllà. Òpera per als sentits.

Josep Carreras és una de les tres veus d'aquell invent mediàtic que es deia els Tres Tenors. Al costat d'un incommensurable Pavarotti i d'un castís Plácido Domingo de mirada noble, Josep Carreras aportava la veu més dramàtica, amb una tremolor en què es troba el record d'una leucèmia que va fer estremir el món líric. El Liceu i Barcelona, en particular. Camps de futbol sencers amb els Tres Tenors demostraven que l'òpera no és incompatible amb les ganes d'agradar al gran públic. El mateix Liceu estudia alternatives per fer més accessible la seva programació amb seminaris del grup de joves dels Amics del Liceu i amb ofertes d'abonaments possibilistes. Carreras, aquell jove de Sants que va reaparèixer cantant a l'Arc de Triomf amb Montserrat Caballé un cop superada la leucèmia el 1988, tenia previst assistir ahir a la platja al final de la retransmissió.

 

NIT FRESCA DE PRIMAVERA

 

L'ambient era de tranquil·la i fresca nit de primavera. Sense les aclamacions del directe però amb el gest de gratitud a un cantant que manté una connexió directa amb el Liceu pels 26 personatges que hi ha arribat a interpretar. Carreras i Televisió de Catalunya van oferir la possibilitat d'apropar l'òpera de manera mediàtica. El fals directe de TV3 es va poder seguir també per la gran pantalla de la platja de Sant Sebastià. En lloc de veure el recital a casa, es va donar una oportunitat al ritual de gaudir d'una actuació d'òpera en companyia de persones anònimes i còmplices. I amb la remor del mar al fons.

JORDI BORDES
El Punt