Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu presenta una «Luisa Miler» que s'emmiralla en els paisatges romàntics de Caspar Friedrich

15/6/2008 |

 

Feia 25 anys que l'òpera homònima de Verdi no es programava a Barcelona.

Luisa Miler (1849), una de les òperes més «intenses» de Verdi –en paraules del director musical Maurizio Benini–, torna al Gran Teatre del Liceu després de 25 anys amb una producció de l'Òpera de París que inclou una posada en escena de Gilbert Deflo. L'estètica s'inspira en el romanticisme alemany, i més concretament en els quadres del pintor Caspar Friedrich. L'òpera es podrà veure del 19 de juny al 7 de juliol i reuneix les veus d'Aquiles Machado i Krassimira Sotyanova.

Com en altres òperes verdianes (La Traviata, Rigoletto, Don Carlo...) la figura del pare té a Luisa Miler un paper fonamental. Encara més perquè aquí entren en joc dos pares: el d'ell i el d'ella, una parella que s'enamora i veu impossibilitat el seu enllaç. «És una òpera molt intensa i interessant que assoleix una gran tensió simfònica perquè Verdi sempre va a la recerca d'un llenguatge musical nou», comentava el director musical durant la presentació de la producció aquesta setmana.

 

EMPREMTA ROMÀNTICA

El director d'escena, Gilbert Deflo, destaca el fet que el llibret de Salvatore Cammarano està basat en l'obra Kabale und Liebe, de Friedrich von Schiller, un dels màxims representats de l'Sturm und Drang alemany: «És la primera vegada que Verdi tria un llibret tan proper a la seva època, ja que abans havia optat per tractar de temes exòtics, com és el cas de Nabucco, i això correspon a una voluntat de ser més humà.» No obstant això, Deflo assenyala que es tracta d'un Verdi «aburgesat» i que només pren l'aspecte més passional de l'obra de Schiller, deixant de banda el polític, que recupera a Don Carlo.

L'estètica que embolcalla la producció s'alimenta directament del romanticisme alemany i dels quadres del pintor Caspar Friedrich: «La natura té un paper molt important en l'escenografia: és una natura divinitzada, mentre que apareixen uns arcs gòtics que representen el món de la corrupció encarnat pel comte Walter.»

 

UNA LUISA DESDEMONA

 

El rol de Luisa és encarnat per la soprano búlgara Krassimira Stoyanova, que va debutar al Liceu la temporada 2005/2006 amb Otello. «Luisa és un personatge de gran bravura musical, el cant és meravellós i la trobo més interessant que la Violeta, de La Traviata. Ella es pregunta a si mateixa si és una víctima de l'egoisme del seu pare o del seu temps.» Com a personatge creu que el que se li assembla més és Desdemona, d'Otello. «És un personatge que té un cor jove i estima de manera tan intensa que el seu amor només es pot realitzar al cel. En aquest món no és possible.»

En el terreny tècnic, Stoyanova considera que es tracta d'un paper «molt complicat»: «Necessita una veu molt suau al principi; després, alegre, i finalment, dramàtica. Totes tres han de fluir perquè quedin bé.» Aquest és un dels aspectes que valora més Deflo: «Tota l'obra comença amb un to molt suau i acaba de manera fosca. Podríem dir que comença amb l'autora i acaba en un ambient tètric com a Nosferatu. Al final tens tres cadàvers sobre l'escenari! Pel que fa als aspectes tècnics, la dificultat no només és la virtuositat dels cantants, sinó també l'evolució dramàtica de l'obra.»

 

DE ROMEO A JACK

 

En el paper de l'enamorat, Rodolfo, fill del comte Walter, hi ha el tenor veneçolà Aquiles Machado, un habitual del Liceu i que hi va ser per últim cop la temporada 2005/2006 amb Madama Butterfly: «El personatge desenvolupa un viatge personal i musical envers la bogeria. En el primer acte és molt jove i el seu cant és lleuger i fresc, però a mesura que l'acció avança la situació el consumeix i canvia la seva tonalitat. Així es converteix de Romeo a Jack l'Esbudellador.» Pel tenor resulta essencial entendre com el personatge arriba a aquest punt desesperat a través de la seva veu, i aquest és el seu gran repte. Els altres tenors que cobriran el paper de Rodolfo són el nord-americà Philip Webb i el barceloní Albert Montserrat.

Deflo, segons el qual aquesta òpera manté tot l'interès en tant que «la música ens permet viatjar en el temps», va explicar que després la producció tornarà a París, on ha estat programada per l'Òpera de La Bastille.

V. GAILLARD
El Punt