Cerca de notícies

Enquesta

L'orgue de l'auditori Viader estarà muntat a finals de juny i s'estrenarà al desembre

28/5/2008 |

 

 

Primer cal fer l'harmonització de l'instrument, construït per Salvador Aragonès, i ha de passar un període d'aclimatació.

L'orgue de l'auditori Viader de la Casa de Cultura estarà muntat a finals del mes de juny, segons van anunciar ahir els representants de l'empresa alemanya Klais, que s'han ocupat de la restauració i instal·lació de l'instrument. L'orgue s'estrenarà al mes de desembre, després de les operacions d'harmonització i d'un necessari període d'aclimatació a l'espai. Ahir, Enric Vilert, president de la Diputació de Girona, que és l'organisme que es fa càrrec dels 255.000 euros de pressupost que ha costat tota l'operació de restauració de l'orgue i les obres de l'Auditori per instal·lar-lo, va fer una visita a l'auditori per comprovar en quina fase està el procés, ja força avançat. La carcassa i l'interior ja estan muntats, així com 24 dels 760 tubs dels tres teclats.

Josep Maria Escalona, professor d'orgue del Conservatori Isaac Albéniz de Girona, estava ahir exultant, perquè veu com dia a dia s'apropa el moment de poder disposar d'un orgue de primera, amb unes característiques que el fan molt especial. L'orgue que s'està instal·lant, restaurat, a l'auditori de la Casa de Cultura va ser la darrera obra de Salvador Aragonès Ardiaca, l'últim representant d'una nissaga d'orgueners que es va establir a Girona el 1909. L'instrument –de fet són tres orgues en un sol cos– va ser construït el 1961 en un taller de Girona per a l'auditori particular del compositor i professor de música barceloní Joan Altisent i Ceardi, que també va ser director de l'Orfeó Barcelonès. Va ser en aquest auditori que Josep Maria Escalona, encara estudiant d'orgue i fent un treball relacionat amb els seus estudis, va conèixer les hereves d'Altisent i la seva voluntat de cedir l'instrument sota tres condicions determinades: que el beneficiari de la cessió atorgués a l'instrument les mateixes funcions que havia tingut fins llavors, és a dir, que servís per a recitals oberts al públic i per fer tasques docents, i no fos reclòs en un temple de manera que estigués subordinat a celebracions litúrgiques; que les obres de restauració anessin a càrrec del receptor i que en algun lloc de la carcassa de l'instrument s'hi instal·lés una placa en què es fes constar que havia estat propietat d'Altisent. Escalona es va posar en contacte amb el conservatori gironí, que es va mostrar receptiu i va acceptar la cessió. Les hereves d'Altisent volien desmuntar l'orgue el 1999, però la cessió encara no estava formalitzada –no ho va estar fins l'abril del 2003–, i tenien algunes reserves sobre el fet que l'instrument passés a mans de la Diputació de Girona, que acull el conservatori, abans de signar el contracte. És per això que Escalona va oferir un espai a la casa pairal dels seus pares per acollir l'orgue, desmuntat. No va ser fins a mitjan 2006 que l'empresa alemanya Klais, responsable de la remodelació i instal·lació de l'orgue, no se'l va endur a Alemanya, on l'ha restaurat, l'ha remodelat, l'ha muntat, l'ha provat i l'ha tornat a desmuntar per traslladar-lo a Girona.

 

ADAPTAR-LO A L'ESPAI
L'orgue, tal com estava muntat a l'auditori d'Altisent, ocupava molt d'espai en horitzontal i en profunditat, perquè els tubs dels dos teclats manuals estaven instal·lats un al davant de l'altre. Per tal que càpiga a l'auditori Viader i no es mengi un escenari que ja per si mateix és petit, ha calgut idear una altra distribució dels tubs, de manera que els del pedaler –responsable dels greus i que són de fusta– estaran a banda i banda de la carcassa i partiran des del terra, mentre que els dos cossos de tubs dels teclats manuals estaran situats a sobre d'aquests i disposats l'un a sobre de l'altre, de manera que l'instrument ha crescut en alçada i ha disminuït en amplada. L'instrument té un total de setze sonoritats, de les quals sis corresponen al pedaler, sis més són les del primer teclat manual i quatre són les del segon teclat manual, que és el recitatiu o expressiu i que és el que té els tubs més amunt, dins una caixa, a més de ser el responsable que el so creixi o decreixi. A més de tot això, l'orgue funciona amb una bomba d'aire que està situada a l'antiga sagristia, a la dreta de l'escenari de l'auditori, on també s'hi instal·larà el piano de cua que hi ha habitualment a la sala, quan calgui retirar-lo. La bomba d'aire i l'instrument estan connectats per uns conductes que passen per sota de l'escenari.

Per tal de no perdre espai a l'escenari, i després d'observar diferents alternatives, es va optar per buidar part de la paret del fons de l'absis de la capella de l'antic hospici, que és avui l'auditori, amb l'informe positiu de la comissió de patrimoni, ja que es tracta d'un edifici protegit. L'instrument, que és gairebé tot mecànic, amb una part elèctrica, queda, doncs, gairebé encastat a la paret.

Josep Maria Escalona va explicar ahir que aquest, «tot i ser un orgue petit, és molt especial, representatiu de l'orgueneria gironina, de la qual n'han sobreviscut molt pocs exemplars, perquè el 1936 se'n van destruir molts.» És per això que Escalona va lloar la feina dels orgueners alemanys que s'han encarregat de la restauració, ja que han preservat el màxim possible de material original i hi han introduït poques modificacions. El fet que aquest orgue tingui una part elèctrica és una excepció en la producció d'Aragonès, ja que en la totalitat dels instruments que va construir va recórrer a sistemes mecànics i, en alguns, als pneumàtics, però mai als elèctrics, la qual cosa demostra, segons Escalona, que tenia capacitat de reciclar-se i estar atent a les noves tendències.

 

UN ANY I MIG DE RETARD
A finals de juny l'orgue estarà instal·lat. Després començarà un procés d'harmonització de tres setmanes en què l'orguener provarà el so de cadascun dels tubs perquè soni de manera òptima a l'espai on s'ha instal·lat l'instrument. En acabat, l'orgue necessita entre tres i quatre mesos d'assentament, d'adaptació a l'espai i a la climatologia, de manera que es preveu estrenar-lo al mes de desembre. La previsió inicial era poder-ne disposar el juliol de l'any passat.

Escalona ja ha anunciat que l'instrument portarà una altra placa que indicarà que les hereves d'Altisent van fer donació de l'orgue.

DANI CHICANO
El Punt