Cerca de notícies

Enquesta

El millor de l'Orquestra Nacional del Capitole, avui a l'Auditori

20/5/2008 |

 

Els solistes d'aquesta formació de Tolosa interpreten Schumann i Franck. Els músics són Laurenceau, Tichindeleanu, Mújica, Iancu i Farjot.

L'intens programa musical dins del festival de l'Ambaixada de França Le Printemps Français està arribant al final. Avui ofereix un dels plats forts, els Solistes de l'Orquestra Nacional del Capitole de Tolouse. El concert, que començarà a les nou de la nit a l'Auditori Nacional a Ordino, estarà dedicat a la música del segle XIX, concretament a Schumann i Franck.

Els Solistes de l'Orquestra Nacional del Capitole de Tolouse són els violinistes Genevieve Laurenceau i Eugen Tichindeleanu, l'alto Domingo Mújica, la violoncel.lista Sarah Iancu i el pianista Johan Farjot. Aquests intèrprets han triat per al concert a Andorra el Quartet amb piano, de Schumann, i el Quintet amb piano, de Frank.

Creat el 1845, el quartet de Schumann va ser dedicat al comte Mathieu Wielhorsky, mecenes rus i violoncel.lista amateur, que havia acollit els Schumann quan van fer una gira per Rússia el 1844, i al qual Mendelssohn havia dedicat una sonata. La dona de Schumann va qualificar aquesta obra com a fresca, juvenil i espontània com en el primer assaig. Els especialistes han dit d'aquesta peça que és "resplendent, que va més enllà del quintet i obre la perspectiva que condueix cap a Brahms i Fauré".

UN QUINTET MOLT ESPECIAL
Entre la publicació dels Trios concertants i la composició del seu Quintet en fa menor acabat el 1879, Franck es va imposar un silenci de més de 35 anys en el camp de la música de cambra. Aquest quintet està considerat com el primer gran quintet de la música francesa, anuncia l'eclosió, segons els experts, d'una música de cambra veritablement nacional, que il.lustren altres autors com ara Chausson, Indy, Fauré i Florent Schmitt, entre d'altres.

Franck va dedicar aquesta peça a Camille Saint-Saëns i la va estrenar el 1880 a la Societé Nationale, i Saint-Saëns va abandonar amb menyspreu la partitura sobre el piano després d'interpretar la peça sense gaire entusiasme, una anècdota que ha quedat per sempre en la memòria col.lectiva.

El Periòdic d'Andorra