Cerca de notícies

Enquesta

Vi vell en bóta nova

18/5/2008 |

 

Peter Gelb s'ha convertit en una de les figures de referència del món de l'òpera. Dirigir una institució potent com el Met hi ajuda, com és obvi, però el més rellevant dels dos anys que porta en el càrrec ha estat com ha tret el teatre novaiorquès del sopor i el decaïment per donar-li un nou vigor. Les seves iniciatives, com ara la retransmissió de representacions a cinemes, comencen a ser copiades a tort i a dret, encara que, fa uns mesos, l'editorial de la revista anglesa Opera advertia dels perills del fenomen. Què passarà amb els cantants que no compleixin amb certs cànons de telegènia? Sigui com sigui, ja l'any passat Gelb era rebut com un messies salvador en les Jornades Europees d'Òpera que van tenir lloc en el feu parisenc de qui serà el seu proper veí al Lincoln Center, Gerard Mortier, director designat de la New York City Opera.

La mare de tots els ous, per descomptat, és què s'hi fa en l'escenari, perquè si no té interès, la gent no hi anirà, ni al cine ni al teatre. Gelb ha apostat per reforçar la dimensió teatral, sovint soterrada al Met sota la fastuositat decorativa (i Zeffirelli no és l'únic culpable) de l'espectacle operístic, fitxant noms destacats del teatre (sobretot del veí Broadway) i el cinema, sense oblidar els valors segurs de l'star system operístic.

Les dades semblen que li donen la raó, ja que el big boss del Met ha aconseguit un increment en entrades venudes i ingressos per taquilla, com recordava un recent article de The Wall Street Journal. Ai las, tot té un preu, i el mateix article esmentava que el dèficit del Met s'ha disparat. I és que, com el text bé recordava, cap teatre viu de la venda d'entrades, ni els europeus amb la seva dependència de les subvencions públiques ni els nord-americans amb la seva dependència de la benvolença de patrocinadors amb carteres generoses. Trista coincidència, si hi ha crisi econòmica, tant governs com milionaris retallen en cultura.

Cal també preguntar-se si la renovació dramàtica que plantejava fa dos anys Gelb a l'AVUI abans de la seva presa efectiva del poder és tal. Després d'una nova visita al coliseu, el cronista en té molts dubtes. Un prestigiós home de cinema, Zhang Yimou, tenia al seu càrrec The First Emperor, l'òpera de Tan Dun estrenada el curs passat amb no gaire bona premsa i reposada ara de cara a una gira a la Xina que no s'ha materialitzat. Per descomptat, crear com a decorat una gegantina escala que limita (i molt) el moviment no és la nostra idea d'emfasitzar el vessant teatral de l'òpera.

Per altra banda, un prestigiós home de teatre, Adrian Noble, dirigia un nou Macbeth, se suposa perquè, a l'haver estat director de la Royal Shakespeare Company, alguna cosa deu saber del tema. Nova York es deslliurarà fins que arribi Mortier de l'anomenat eurotrash, però no del decorat únic, aquí un bosc multiusos amb bruixes convertides en mestresses de casa convulses, post-Segona Guerra Mundial. La inanitat dramàtica del muntatge ens confirmava que les bótes seran noves i lluents, però el vi del Met encara té massa gust a ranci. Sort que, després de Londres i Viena, el teatre rebia La fille du régiment signada per Laurent Pelly, una arma de comicitat massiva.

Xavier Cester
Avui