Cerca de notícies

Enquesta

Carles Santos aborda una versió alternativa de la música de Rossini

2/11/2003 |

 

El pianista presenta 'El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora'.

El compositor i pianista valencià Carles Santos admet que el persegueix una obsessió, que consisteix a "visualitzar la música", un objectiu que se li manifesta de forma compulsiva, amb impactants i transgressors muntatges. L'últim, va anunciar el guardonat creador, és un concentrat de 65 minuts sobre la vida i l'obra de Rossini (1792-1868), amb un títol molt tipus Peter Greenaway: El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora. Amb aquesta obra arrenca dimarts la temporada de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, i estarà en cartell fins al dia 23.
Santos proposa una "aproximació alternativa" a la música de Gioacchino Rossini, amb un espectacle, adverteix, "molt més intimista", si es compara amb el seu recent Lisístrata o Ricardo i Elena. "Vull provocar l'emoció de l'espectador", assegura un creador escènic a qui li agrada portar els seus intèrprets al límit.
L'escenografia, "molt despullada", dóna un protagonisme especial a l'aigua, "que a vegades vesteix o marca el ritme com un metrònom. Rossini --afegeix amb la intenció que ningú es despisti buscant-lo-- és l'amo de la situació, però no hi és físicament". "Avui en dia --remata-- no hi ha ningú amb el seu talent".
L'espectacle, que el 29 de novembre portarà al Festival Temporada Alta de Girona, inclou música de cambra i religiosa, que Santos "revisa" tal com ja va fer amb l'obra de Bach a La pantera imperial. De fet, no és la primera vegada que s'acosta a les partitures del compositor de Pesaro, ja que amb anterioritat va dirigir El barber de Sevilla.
Santos explica que la seva intenció segueix sent "descontextualitzar el teatre", i assegura que "l'argument no importa gaire". Tot i això, per a aquesta ocasió, s'ha inventat una incestuosa i surrealista relació entre els quatre protagonistes: la pecadora (la soprano Alina Zaplatina) és l'amant i germana del cuiner (el tenor Antoni Comas). Per a més inri, ell també n'és el pare. La cantant, i també mare, és la mezzosoprano Claudia Schneider. Però l'embolic no s'acaba aquí: el cuiner també és fill seu.
Abans de l'estrena de l'obra, Santos avança que "hi ha una projecció cinematogràfica de Pere Portabella", que aporta al muntatge "el contrapunt poètic i la gota d'aigua que després --afegeix--, metrònicament, es va manifestant per expressar sensualitat, ritme, tristesa i fins i tot il.luminació".

Núria Martorell
El Periódico