Cerca de notícies

Enquesta

Maria Joao Pires: "BCN és clau en la meva carrera musical"

2/11/2003 |

 

La pianista obre demà amb Ricardo Castro la temporada d'Ibercamera.

La pianista portuguesa Maria Joao Pires viu des de fa quatre anys a 60 quilòmetres de la frontera espanyola de Piedras Albas (Càceres). El 1999 va sorprendre el món artístic retirant-se temporalment dels escenaris. Va buscar un lloc semblant al paradís i el va trobar a la Beira Baixa lusitana, a un pas de Castelo Branco, a dos d'Extremadura.
Pires viu en una torre al costat d'un riu, en una vall perduda, envoltada d'oliveres, de pianos, d'artistes, de gerres, de trastos antics de fusta. Diuen d'ella que no li agrada rebre els periodistes ni concedir entrevistes. La veuen com una dona introvertida i distant de qui s'expliquen manies llegendàries: que si anava als concerts amb la seva rulot i s'allotjava en càmpings, que si aquest estiu va rebutjar la suite de l'Hotel Real de Santander i es va allotjar en una casa rural. Tot això fa més gran la seva llegenda.

TROBADA AL PARADÍS
Malgrat això, la senyora que ens rep entre tarongers, il.luminada per un esquiu sol de tardor que treu el nas després del xàfec, és una dama fràgil i somrient que convida a cafè amb galetes digestives, que ens condueix dolçament cap a una sala plena de sofàs, s'acomoda graciosa sobre un tamboret i explica el seu present i els seus somnis en un portuguès sedós, fruiter i il.lusionat. "Quan el 1999 vaig decidir tirar endavant aquest projecte pedagògic i mediambiental --diu--, vaig buscar un lloc aïllat a prop d'un riu, un lloc envoltat de pau i calma".
I el va trobar a Belgais, una finca pràcticament abandonada on fa temps hi va haver unes construccions per al bestiar, les olives i els pastors. D'aquells edificis només se n'ha reconstruït l'estable, convertit en un auditori magnífic i intimista. La resta és de nova construcció. Maria Joao reconeix que ha trobat el paradís dels seus somnis per pura casualitat.
Ha estat també l'atzar la raó d'una altra troballa singular: "De cop i volta, quan fèiem les proves per seleccionar nens per al nostre cor, vam descobrir que els habitants d'aquesta zona tenen una especial capacitat vocal des de sempre. Els professors de cant es van quedar sorpresos a l'escoltar la qualitat i la quantitat de bones veus. Els va resultar molt difícil fer-ne una selecció".
Apunta després Pires en la direcció d'aquella teoria antropològica que emparenta bascos i portuguesos per ser els pobles peninsulars on menys mestissatge hi va haver. "És que aquestes veus no inicialment afinades, però sí de molta potència --afegeix--, es donen també de manera similar al País Basc. És una qüestió genètica que no està gaire investigada".
Després de dos anys absorbida pel projecte de Belgais, Maria Joao Pires va retornar als escenaris el 2001, alternant els tallers a la finca amb els concerts: "Des d'aleshores que no paro i voldria aturar-me una mica. Estic molt cansada i aquí hi ha molta feina".
Però la temporada comença i els compromisos esperen. El primer, Barcelona. Demà Pires i el pianista brasiler Ricardo Castro inauguren la temporada d'Ibercamera al Palau de la Música de Barcelona. "Tinc un lligam amb Barcelona molt sentit i molt gran. Hi tinc els meus amics, el meu agent, José María Prat, amb qui treballo des de fa 20 anys. De les grans ciutats espanyoles, és la meva preferida. És clau en la meva carrera".
Com sempre que Pires toca a Barcelona, està assegurada una sala plena de gom a gom. Va ser així en el seu últim concert, el 21 de maig. I segurament també omplirà demà i el 22 de juny, quan acompanyant el tenor Rufus Muller, professor convidat a Belgais, igual que Ricardo Castro, clausuri Ibercamera.
Aquest és el primer concert de Castro a Barcelona: "Estic molt il.lusionat, perquè quan era més jove conversava amb Alícia de Larrocha i sempre em parlava molt bé de la ciutat". Interpretaran a quatre mans Schubert i fantasies de Chopin i Mozart. "L'avantatge és que no hem de preparar res. Cada un treballa pel seu compte, després ens ajuntem i ja està. Treballem per telepatia".
Al mateix temps que fan aquesta gira per Espanya, Noruega, França i Portugal, planegen gravar en parella un disc sobre Schubert. "Ara només gravo a Belgais --aclareix Pires-- i sempre amb Deutsche Grammophon. Amb el president d'aquesta casa m'hi entenc molt bé. Aquí vam gravar Moonlight, amb sonates de Beethoven, i un altre disc de Schubert que encara ha de sortir".
Maria Joao Pires va néixer a Lisboa el 1944. Als 3 anys ja tocava el piano. Als 5 feia el primer concert. Des d'aleshores no ha parat de triomfar, i s'ha convertit en un personatge de culte. ¿És la millor? ¿És comparable amb el gran pianista milanès Maurizio Pollini?
"No em considero millor que ningú --diu--. En això no hi vull pensar; només vull pensar a fer les coses tan bé com pugui. M'agraden els japonesos perquè tenen la filosofia que tot s'ha de fer bé per petit que sigui, però sense competir amb ningú. La mort de l'ésser humà és la competició: matar l'altre per ocupar el seu lloc".

Alonso de la Torre
El Periódico