Cerca de notícies

Enquesta

Victòria dels Àngels, 80 anys de música

1/11/2003 |

 

La gran soprano catalana ha estat exemple de rigor, sensibilitat i intel·ligència al llarg d'una carrera extraordinària.

Victòria dels Àngels fa avui 80 anys. La seva veu prodigiosa, la seva extraordinària musicalitat i, sobretot, el seu amor per la música la van convertir en una de les sopranos de referència mundial.

A vui fa 80 anys va néixer Victòria dels Àngels a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Filla del bidell, va viure tota la seva infantesa i joventut agombolada per aquelles parets que traspuaven ciència i cultura. Potser per això, de ben petita i d'amagat, se li feia normal jugar amb un vell piano desafinat del Paranimf de la Universitat, fins que el rector ho va descobrir i, reconeixent una veu excepcional en aquella nena d'onze anys, va fer arreglar el piano i el va fer traslladar a l'àtic de la Universitat, on vivia la família. El mateix edifici on tornaria, molts anys després, per rebre l'honoris causa (1987).
La Guerra Civil li va impedir seguir els estudis de cant que havia començat als 13 anys. Malgrat no voler dedicar-se a la música, la jove de 16 anys els va reprendre i no va ser fins després de guanyar un concurs a Ràdio Barcelona amb un èxit tan rutilant que el públic de la ràdio la va acompanyar fins a la Universitat que es va decidir pel cant -segons explica Jaume Radigales en el llibre Victòria dels Àngels. Una vida pel cant. Un cant a la vida, de l'editorial Pòrtic i de recent aparició al mercat.
Les seves primeres aparicions artístiques van ser amb el grup de música antiga -una autèntica raresa a l'època- Ars Musicae. Segons ha declarat ella mateixa en més d'una ocasió, va ser amb ells que va aprendre realment com s'ha de cantar. El 13 de gener del 1945, als 21 anys, va debutar al Gran Teatre del Liceu com la Comtessa de Les noces de Fígaro, paper que va repetir la temporada següent juntament amb les heroïnes de Manon i La bohème.
Tres anys més tard, el 1948, el primer premi en un concurs de cant a Ginebra li va obrir les portes del Covent Garden i d'una carrera internacional imparable: debut a l'Òpera de París com a la Marguerite de Faust (1949), gira per Sud-amèrica, debut com a Mimì de La bohème al Covent Garden i concert al Wigmore Hall de Londres, debut al Metropolitan de Nova York (1951), enregistraments a Milà, París i Nova York d'El barber de Sevilla, La vida breve, Faust, Manon i La bohème (1952-1956), gira per Austràlia (1956), més enregistraments de Carmen a París (1958), Madama Butterfly a Roma (1959) i la gran data: el debut a Bayreuth com a l'Elisabeth de Tannhäuser el 1961, dirigida per Wolfgang Sawallisch, esdevenint la primera cantant espanyola que cantava al festival wagnerià.
Va tenir una relació estranya amb el Liceu. Durant set anys, mentre debutava a tot el món, no l'hi van convidar i després, durant 25 anys més, tampoc, fins que el 1992 hi va tornar amb un recital, la temporada següent amb l'Atlàntida de Falla i el 1994 en el concert benèfic al Palau Sant Jordi després de l'incendi.
Intel·ligent a més de gran artista, Victòria dels Àngels va compaginar sempre la seva carrera imparable en el món de l'òpera amb una altra d'igualment brillant en el món del lied, i en aquest tipus de recital sempre va defensar la música catalana i la cançó espanyola, en diverses ocasions fent aliança amb la gran pianista Alícia de Larrocha. La seva última actuació va ser ja fa sis anys en un emotiu concert a l'Ajuntament de Barcelona en el pregó del Concurs de Cant Francesc Viñas.
Malgrat que ja s'hagi retirat dels escenaris, la gran soprano segueix cantant per a tots nosaltres a través d'un ampli i excel·lent treball discogràfic que va des del lied a les cançons sefardites, de l'òpera a l'oratori, del barroc al segle XX. Pocs cantants han enregistrat tant i amb els millors de la seva època: Giuseppe Di Stefano, Tito Gobbi, Mario del Monaco, Jussi Björling, Nicolai Gedda... En aquests enregistraments, encara ara es pot comprovar l'amor i el compromís ètic de la cantant amb la música. Un autèntic privilegi.

Marta Porter
Avui