Cerca de notícies

Enquesta

L'exili voluntariós de Pau Casals

15/4/2008 |

 

 

L'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat de Vallès, mostra documentació inèdita de la labor de suport als exiliats catalans que va impulsar el violoncel·lista Pau Casals del 1939 fins a la seva mort, el 1973.

Les úniques armes que sempre va tenir Pau Casals, el músic català recordat per molts per la cèlebre interpretació d'El cant dels ocells a les Nacions Unides, l'any 1971, van ser el violoncel i el bastó de director. Ell ho recordava en unes declaracions al diari La Publicitat, que s'inclouen en l'exposició Pau Casals i l'exili estrenada fa uns dies a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a Sant Cugat. Les armes d'un ferm defensor de la pau que a causa de la fugida d'almenys mig milió de persones l'any 1939, amb l'arribada de les tropes franquistes a la frontera, va decidir que no tornaria a trepitjar Catalunya fins que no s'hi restablís la democràcia. Un exili voluntari i sobretot voluntariós, que Casals va dedicar incansablement a ajudar els refugiats i exiliats de la Guerra Civil. És un vessant menys conegut del músic que va néixer al Vendrell, reflectida ara a partir de 150 documents, 50 imatges i nou objectes originals que presenta la Fundació Pau Casals en l'exposició a l'ANC, juntament amb els Departaments d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i el de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

La comissària, Núria Ballester, va subratllar durant la inauguració la gran quantitat de documentació «inèdita» inclosa en la mostra, que ja es va estrenar al Vendrell l'octubre passat. Cartes a intel·lectuals i polítics i curiosos llistats d'anotacions, com la que especifica les donacions que li van fer escriptors com ara Pere Calders (400 francs) i Joan Oliver i Anna Murià (500 francs cadascú), que residien aleshores a Roissy-en-Brie. Entre el 1938 i el 1940, Casals va fer donacions a exiliats per valor de 142.092 francs, en l'època que un franc d'aleshores equivalia a uns 20 euros. També va muntar una petita oficina d'atenció als exiliats, a més de col·laborar amb entitats d'arreu del món. L'exposició repassa la faceta de Casals pacifista, seguit de molt a prop per la repressió franquista o de l'Alemanya nazi, però també del Casals defensor de la llengua catalana. L'exili de Casals, voluntari, es convertiria en irreversible. La democràcia arribaria a Catalunya després de la seva mort, l'any 1973. Ell, a Puerto Rico.

MAR CARRERA
El Punt