Cerca de notícies

Enquesta

Benet Casablancas: "Musicalment, el segle XX ha sigut extraordinari"

8/4/2008 |

 

El Musikverein de Viena ofereix un concert monogràfic dedicat al compositor amb la formació orquestral BCN 216.

Benet Casablancas és un dels compositors catalans en actiu que més s'escolta a l'estranger. Si el mes passat el Trio Kandinsky li va dedicar un concert monogràfic a Madrid, ara és l'orquestra BCN 216 la que, a més d'acabar d'enregistrar un disc amb la seva música, es presenta demà a la sala Gläserner del mític Musikverein de Viena, dirigida per Manuel Valdivieso, amb set peces del compositor; el primer concert monogràfic dedicat a un músic català (i espanyol) que s'hi programa.

Satisfet?
Tu diràs! Viena és la meva segona ciutat, hi vaig viure i hi tinc molts amics, a part de tot el que significa musicalment. A més, el concert l'han promogut els músics de BCN 216, després que l'any passat van fer aquest mateix programa a Barcelona i el van enregistrar en disc. Hi tocaran New epigrams, Celebració, In modo di passacaglia i 7 escenes de Hamlet, que compta amb l'actor Carlos Hipólito en els textos i que en vint anys s'ha interpretat 25 vegades, tot un rècord per a la música actual.

Vostè ha tingut la sort que li toquen la seva obra sovint.
Sí, fa il·lusió pensar que les obres tenen vida pròpia. De jove et preocupes perquè s'estrenin les teves obres, però després el repte més important és la reposició. Jo em sento molt satisfet perquè aquests últims anys moltes de les meves obres es van fent a tot el món.

Són peces que van del 1989 fins ara. Com les veu en perspectiva?
És com un examen, veure si les obres mantenen l'interès amb el pas del temps quan ja estàs desenvolupant un nou llenguatge. Es veuen els fils conductors.

Com ha evolucionat la seva música?
Ara m'interessa més l'harmonia, és més clara, més lluminosa, fa anys eren el timbre i el ritme. Però també ha evolucionat molt la música contemporània en general. Fa 20 anys semblava que els compositors havien de tenir vocació autista, tot allò que no agradava a ningú era bo. Jo he intentat desenvolupar un llenguatge personal sense ignorar les troballes de la música de tots els temps i sense oblidar que la finalitat és la comunicació, la complicitat i el diàleg amb el públic, intentar sacsejar-lo i suscitar-li emocions, però amb la màxima exigència i sense concessions.

Grups com BCN 216 han fet molt per difondre aquest tipus de música.
Sens dubte, i la meva no és una música fàcil d'interpretar. El repte pels intèrprets és trobar el color de cada peça i l'equilibri en el programa. He après molt amb músics tan compromesos com BCN 216, o l'Orquestra del Lliure, per a la qual vaig escriure Celebracions per inaugurar el Palau de l'Agricultura i que ja no van fer cap més concert perquè els van dissoldre. Són ells qui m'han fet créixer com a compositor.

Per què encara es programa tan poc la música actual?
L'educació és fonamental i les institucions tenen la gran responsabilitat de definir un menú bàsic en la seva programació que tingui en compte des de la música contemporània a moltíssima de clàssica que queda per descobrir. Cal ser més decidits i ambiciosos, programar música d'avui i del propi país, i impulsar-la a l'estranger.

Vostè és el director del Conservatori del Liceu. Com s'ha d'educar els músics del demà?
Intentem desenvolupar la inquietud dels estudiants trobant l'equilibri entre el repertori tradicional i l'actual, incloent-hi el jazz i la música de tot el món. Els estudiants s'han de desenvolupar en tots els àmbits, que no hi hagi fronteres ni prejudicis, el mestissatge és una gran font d'enriquiment.

I què passa amb la LOGSE?
Em provoca preocupació i neguit. Encara costa consensuar el marc legal i ja s'està preparant una revisió de la nova llei. Crec que no cal inventar res: a l'estranger hi ha models que funcionen molt bé des de fa molts anys, com Finlàndia, que és admirable, i Holanda, França i Gran Bretanya. L'ensenyament s'hauria de deixar en mans dels professionals en actiu, que són els que detecten els problemes reals, arribar a un consens i mantenir-lo. No es pot canviar de llei cada cinc anys. És l'única manera que el talent no es malmeti, i aquí n'hi ha molt. En aquesta Europa Unida, no ens podem equivocar.

Som al segle XXI. Com valora la música del segle XX?
El segle passat ha sigut extraordinari. Hi ha una gran pluralitat, s'han acabat les consignes i alguns pous sense sortida com el serialisme integral. La segona meitat del segle XX és d'una riquesa i qualitat de difícil parangó. Ara ja s'ha passat el sedàs i el que ha quedat és molt ric i comença a veure's als escenaris.

Escriurà alguna òpera?
Hi estic treballant. És un projecte operístic de grans dimensions sobre un relat de Rafael Argullol.

Marta Porter
Avui