Cerca de notícies

Enquesta

Tosca, la dramàtica història d'amor d'una cantant, relleva Hamlet al Liceu

30/10/2003 |

 

Escoltar una cantant que interpreta una cantant que actua en un teatre. Aquest és el joc metafòric de Tosca, una òpera de Puccini en tres actes que retrata els amors i desamors d'una diva. Un drama que es representarà al Liceu i que mostra una dona incapaç de distingir entre realitat i ficció. Del 5 al 23 de novembre.

Després d'acollir el Hamlet de Charles Louis Ambroise Thomas, el Liceu torna a posar sobre el seu escenari una òpera romàntica: Tosca, de Giacomo Puccini. Aquesta òpera -amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa- està basada en el drama homònim de Victorien Sardou que es va estrenar a Roma el 1900. Tot i l'important pes de la trama amorosa, l'obra té un rerafons històric que retrata la societat de l'època.

Els apassionats protagonistes de Tosca es mouen en un tens ambient polític que respon a uns fets i a uns moments històrics de la Roma del 1800. En aquells temps, les invasions napoleòniques havien estat rebudes a Itàlia per revolucionaris i liberals com a signe de llibertat, mentre que els governs autoritaris establerts defensaven aferrissadament els principis absolutistes.

En aquest marc històric té lloc la història d'amor de la cantant Floria Tosca, l'amant del pintor Mario Cavaradossi. El pintor intenta ajudar el seu amic Cesare Angelotti, excònsol de la República Romana, perseguit per haver-se fugat de la presó. Scarpia, cap de la policia romana, interroga Tosca per descobrir l'amagatall d'Angelotti i la cantant acaba confessant per evitar que el seu estimat pintor sigui torturat.

Al segon acte comencen a complicar-se les coses quan Tosca mata el cap de policia que abans de morir havia manat que assassinessin el pintor. El final de l'òpera és totalment dramàtic. Si al Hamlet d'Ambroise Thomas el final prenia una nova orientació que acabava amb un final feliç, a Tosca el drama està garantit.



Tosca, la diva
El director d'escena Robert Carsen explica que Puccini va crear amb Tosca "un retrat de la psicologia femenina fascinant, però, sobretot un personatge absolutament operístic". Tosca és la definició de la diva: una artista "incapaç de distingir entre realitat i ficció, una figura que actua i sobreactua a cada minut de la seva vida, que canvia de personatge a cada frase".

Tosca ho viu tot des del teatre que es converteix en l'espai i la idea central de la producció de l'òpera. Carsen diu que calia trobar una metàfora visual que facilités al públic la carambola implícita a Tosca: "El públic va al teatre per escoltar una cantant que interpreta una cantant que actua en un teatre".

Aquest és un joc que el director espera que adquireixi una nova dimensió al Liceu ja que "una posada en escena realista deixaria amagada l'estructura d'una peça que vol ser tan real com la vida mateixa i que és l'essència de l'òpera". Així doncs, cal tenir en compte que només al teatre és possible confondre la vida amb la ficció i és en aquest espai on millor s'expressen els personatges.

En aquesta producció totes les referències religioses han estat substituïdes per d'altres que converteixen Tosca en un símbol gairebé religiós, en una imatge d'adoració. Això és degut, segons Carsen, al fet que "el mateix concepte de l'espai (el teatre) i de la seva màxima representació (la diva) permet que se subratlli la simbologia d'aquest univers dramàtic, amb referències explícites a una idolatria mundana, que està mancat de raonament". L'amor per la diva és, per tant, un acte de fe i Tosca es converteix en l'ídol i sacerdotessa del temple de l'art que representa el teatre.

Per a la representació de Tosca es comptarà amb l'Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per William Spaulding. També hi participarà el Cor Vivaldi-IPSI de petits cantors de Catalunya dirigit per Òscar Boada. El dia 21 de novembre l'òpera s'emetrà en directe per Catalunya Música.

Sandra Panaigua
Canal Cultura