Cerca de notícies

Enquesta

Ara Malikian: «Els músics de música clàssica volem alliberar-nos, cridar, ser actuals»

16/2/2008 |

 

El prestigiós violinista libanès i Yllana presenten «Pagagnini», que barreja humor i música, avui i demà a Banyoles.

Al Teatre Municipal de Banyoles s'hi viurà avui (22.00 h) i demà (19.00 h) una experiència tan interessant com poc habitual, com és viure la interpretació de Les quatre estacions, de Vivaldi, amb una estètica d'AC/DC, posem per cas. O la transformació d'un quartet de corda format per tres violins i un violoncel en un grup de country o de blues. El trencament absolut de les convencions que envolten els concerts de música clàssica, per introduir-hi tècniques interpretatives pròpies del teatre gestual d'humor, és la característica més destacada de l'espectacle Pagagnini, que protagonitzen quatre excel·lents músics, encapçalats pel prestigiós violinista Ara Malikian, que diu que els músics com ell volen «alliberar-se, cridar, poder ser músics d'aquest temps».

«Les normes, les convencions establertes de fa més de cent anys, ens obliguen a mantenir un capteniment determinat, a estar tibats i seriosos, i crec que això, avui en dia, no és necessari», diu Ara Malikian. Aquest violinista libanès, amb una considerable carrera artística i discogràfica, considerat en l'àmbit internacional un virtuós de l'instrument, amb un punt excèntric, afirma que aquest capteniment li provoca «frustració» i, el que és més greu, considera que les convencions són el motiu pel qual el jovent s'allunya de la música clàssica, «la més popular de les músiques». Malikian reconeix que un dels propòsits de l'espectacle que han ideat amb Yllana és aconseguir acostar aquest tipus de música als joves.

«Els membres d'Yllana van veure que m'agradava fer el pallasso i, com que jo ja feia alguna cosa per a mainada en què introduïa l'humor, vam proposar-nos fer un espectacle en què es barregés música i humor», explica Malikian, que afirma que ja tenia al cap els músics que el podien acompanyar en aquesta aventura, que, a més de ser bons músics, havien d'actuar amb una certa desimboltura. Ho aconsegueixen de ple, perquè l'espectacle manté una altíssima qualitat musical –la majoria de peces, a més, són força conegudes–, però també constitueix un magnífic espectacle d'humor, amb gags, la majoria senzills, molt aconseguits, i executats amb una gràcia indiscutible que provoca, tot just començar, l'empatia amb el públic. No és en va que des d'aquest mes de febrer i fins al gener de l'any que ve tenen contractades, de moment, unes 120 actuacions en més d'un centenar de localitats diferents, de Catalunya, de l'Estat i de països europeus com ara França, Escòcia (Festival d'Edimburg), Alemanya, Bèlgica i Holanda. A les comarques gironines hi ha programades dues funcions més, el 4 de maig a l'Auditori de Girona, amb força entrades venudes –amb la cabuda en format reduït–, i el 14 de desembre a Sant Feliu de Guíxols.

A Pagagnini la música clàssica es fusiona amb altres estils musicals. El quartet de corda comença interpretant peces de Mozart, Pachelbel, Falla i el mateix Paganini, però els músics no poden reprimir el seu desig d'abandonar la seriositat de la música clàssica i se'n van sense remei per altres camins, amb la qual cosa creen situacions molt divertides, algunes d'inversemblants –com ara quan el mestre Malikian toca amb els seus cabells llargs ben tibats com una corda de violí– i interactuen amb el públic. El violinista libanès, que està acompanyat a l'escenari per Thomas Potiron, Gartxot Ortiz i Eduardo Ortega, és conscient que, amb tantes actuacions, corren el risc de caure en la rutina, però confia que això no passarà. El seu somni és convertir la formació que interpreta Pagagnini en un grup estable, a l'estil dels argentins Les Luthiers.

DANI CHICANO
El Punt