El Palau obre les portes a 14.000 visitants el dia del seu centenari
10/2/2008 |
Milers de barcelonins van aprofitar l'ocasió per conèixer l'interior de l'emblemàtic edifici. Comediants van inaugurar la festa, que va acabar amb un concert commemoratiu de l'Orfeó Català
El Palau de la Música Catalana va celebrar ahir els 100 anys de passió per la música amb una jornada de portes obertes que va superar totes les previsions. Unes 14.000 persones, segons fonts del Palau, van visitar l'edifici, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, restaurat i ampliat per Oscar Tusquets.
Moltes d'elles van fer una interminable cua que començava a la porta principal de l'edifici del carrer de Sant Pere més Alt, pujava per la Via Laietana fins a Jonqueres i girava per Ortigosa. Tanta era la demanda que l'horari d'obertura --de les 12.00 a les 17.00 hores-- es va allargar fins a les 17.45, moment en què es van haver de tancar les portes per organitzar el concert privat que va posar la guinda a la jornada. El va protagonitzar l'Orquestra Austrohongaresa Haydn-Philarmonie i l'Orfeó Català, dirigits per Adam Fisher amb La creació, de Haydn, davant els principals representants de la política i la cultura.
Va ser un dia complet. Al matí, a les 10.30 Comediants, amb el senyor Taquiller, la senyora Pizzicato, la senyora Sostenuto i un mestre de cerimònies vestit de violeta, van conduir un espectacle que va començar al ritme de la música de la Bandaèria del Taller de Músics i el Quartet Brossa, distribuïts per tots els pisos de la façana principal.
FOLLET VOLADOR
Tots van baixar després al carrer i van oferir targetes al públic per plasmar els seus desitjos per als pròxims 100 anys del Palau. L'acció va seguir posteriorment a la nova plaça guanyada amb l'última reforma, després d'eliminar l'església de Sant Francesc de Paula. Llavors va entrar en escena el follet de la música, un home blau que va baixar caminant per l'últim edifici afegit a l'auditori, desafiant la llei de la gravetat.
Vertiginós.
D'entre els parlaments de les autoritats --José Montilla, president de la Generalitat; Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i Juan Carlos Marset, director general de l'INAEM-- va destacar el de Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. "El Palau està viu perquè és una cosa de tothom, que en els orígens es va fer amb aportacions de 50 pessetes", va recordar emocionat l'home que ha unit esforços i ha aconseguit complicitats públiques i privades per fer possible l'entrada del Palau al segle XXI.
DESITJOS PER A TOTS ELS GUSTOS
Entre els desitjos de la gent que diversos globus gegants van elevar al cel hi havia de tot. "Desitjo que faci molts més anys i que no me'l destrossin com tantes coses a Barcelona", va escriure Teresa Marca, per a qui la sala és part de la seva vida. "El meu pare era membre de l'Orfeó als anys 40 i 50. El Palau és gairebé la meva segona casa", va afirmar. Res a veure les seves vivències amb les de Cristóbal Ferrón, un senyor que fins ahir només havia visitat la cafeteria del Foyer. "Jo no hi he entrat mai, més que a prendre cafè, perquè costa molt", va explicar. Dins de l'edifici, una parella gran recorria satisfeta la platea. "Aquí no hi hem estat mai, sempre anem al segon pis", deien. El millor, van afegir, va ser trepitjar l'escenari i veure les muses des de tan a prop.
Però no tothom va acabar tan feliç la festa. A un grup d'amigues que van arribar a les 9.30 hores, la visita els va semblar poca cosa. "Espero que d'aquí a 100 anys ho organitzin millor. Hi havia el perill d'una allau de tanta gent", va dir la septuagenària Magdalena Ambrós. "No hi havia guia", va protestar. El flux de gent era constant. Durant el tour aprofitaven per immortalitzar el moment amb les càmeres, autoritzades excepcionalment. A la botiga, freqüentada generalment per turistes, el tràfec era frenètic. "Hi ha hagut rècord de catalans", va dir la dependenta. Com al Palau.
MARTA CERVERA
El Periódico