Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu estrena «Elektra», l'òpera més «fosca» de Richard Strauss

6/2/2008 |

 

El Gran Teatre del Liceu estrena dissabte una de les grans coproduccions de la temporada realitzada amb el Teatre Reial de La Monnaie-De Munt de Brussel·les: Elektra, de Richard Strauss. Basada en la tragèdia de Sòfocles i amb el llibret d'Hugo von Hofmannsthal, està considerara una de les òperes més fosques del compositor alemany. Elecktra té el debut al Liceu del director d'escena Guy Joosten, que ha imaginat una Elektra postfreudiana, en què els personatges tenen debilitats i estan molt mancats d'amor. Deborah Polaski interpretarà el paper de la filla venjativa, mentre que Eva Marton, una de les grans Elektras de la història, encarnarà el rol de la mare, Klytämnestra, i així aconseguirà haver interpretat tots els rols femenins de l'obra.

«És una de les obres més fortes del repertori operístic. Si fas Elektra, ja pots fer el que vulguis, com em va dir un cop un director italià.» Guy Joosten es frega les mans a l'hora d'explicar l'Elektra que ha inventat, una Elektra postfreudiana, ja que cada època –puntualitza– ha llançat la seva pròpia mirada a la gran tragèdia grega de Sòfocles, i la del segle XX és, sens dubte, postfreudiana. En què es tradueix això? Joosten ho té clar: «Primer és que Klytämnestra [la mare] ja no és una vella bruixa dolenta, sinó algú amb motius per estar preocupada, algú infeliç, i segon, s'estableix un paral·lelisme amb la filla, Elektra, ja que totes dues són dones mancades d'amor.»

Joosten, que debuta al Liceu amb aquesta producció que viatjarà a Brussel·les en un any, insisteix en la capacitat de «creure» de tots els personatges: «Això és el més important de la història, que es tradueix, en Elektra, en la seva esperança en la venjança, i quan aquesta es compleix, mor.» Per elaborar l'entorn físic de l'obra, Joosten s'ha basat en un text que va trobar de Hofmannstal en què donava indicacions precises de com s'havia d'estructurar sobre l'escenari, i les ha adaptat a l'actualitat.

V. GAILLARD
El Punt