Cerca de notícies

Enquesta

Anècdotes errants

27/1/2008 |

 

Calixto Bieito provoca divisió d'opinions a Stuttgart amb l'estrena de 'L'holandès errant', la primera òpera de Wagner que dirigeix.

Richard Wagner va trobar la inspiració per a L'holandès errant en una tempesta mentre navegava per les costes de Noruega, fugint de Riga. Calixto Bieito, segons el dossier de premsa, va trobar la inspiració per al seu muntatge al perdre un vol i quedar-se tot un dia penjat en un aeroport. Són només dues anècdotes que, en última instància, afecten ben poc l'òpera i la seva posada en escena, però que indiquen com les crisis existencials prenen formes cada cop més insubstancials. Signe dels temps.

Bieito afrontava per primer cop Wagner en un dels emporis de l'anomenat Regietheater, l'Òpera de Stuttgart que dirigeix Albrecht Puhlmann, un dels grans valedors del director català durant la seva etapa a Hannover. El repte va ser resolt al més pur estil Bieito, amb la consegüent divisió d'opinions al final de la funció, tot i que les reaccions favorables van vèncer amb escreix les protestes.

Els muntatges de Bieito són fàcilment descriptibles pels ingredients que empra, sempre els mateixos (només varia el com). Per desgràcia, no hi va haver sorpreses, és a dir novetats, i sí violència, sexe, algun nu, tocs hortera i un escenari que va acabar en un estat de desgavell deplorable. Però això torna a ser pura anècdota.

Com a bon moralista a qui els constrenyiments de llibret i música frenen poc o gens, Bieito denuncia un món en descomposició física i moral. Dos outsiders -ell, executiu trastocat pel bombardeig continu de consignes de superació personal pròpies de les escoles de negoci més doctrinàries; ella, víctima d'abusos paterns que no vol acabar idiotitzada com les seves companyes de perruca rossa que guarden nadons a la nevera (no som pas tots carn d'escorxador?)- busquen plegats el seu lloc enmig del caos. Llàstima que la zòdiac que agafen no du enlloc. No hi ha sortida d'aquest infern, a l'altra banda només hi ha morts: el públic de la sala confrontat pel cor de mariners-executius abans que aquest caigui en un espasmòdic deliri estroboscòpic. D'energia, idees i moments ben resolts no en falten, com tampoc reiteracions, elements gratuïts i caigudes de ritme. Deixem-ho que Bieito ha fet coses millors i pitjors.

Direcció musical grollera
Stuttgart va oferir l'òpera tal com Wagner la va escriure a Meudon, prop de París, el 1841, una versió que no arriba ni a anècdota (canvi de nom d'alguns personatges, l'acció passa de Noruega a Escòcia), i que Enrique Mazzola va dirigir de forma grollera i sorollosa, sepultant la filiació de la partitura dins el primer romanticisme alemany. El brogit justificaria un cant tendent a la vociferació, si bé cal subratllar Yalun Zhang, Holandès sòlid tot i que d'escàs carisma, i Barbara Schneider-Hofstetter, Senta de temerària ferocitat que escrivia frenètica durant l'obertura Salva'm. El seu anhel de nou va quedar en anècdota. Ningú ho va fer.

Xavier Cester
Avui