Converses amb Pau Casals de Josep Maria Corredor
27/12/2007 |
Pocs llibres, que no siguin de narrativa creativa, han estat tan traduïts com aquests diàlegs de Josep Maria Corredor, que subtitula Records i opinions d'un músic. Francès, anglès, rus, castellà, etc.; fins a onze llengües, i de la data ja fa trenta anys! El text s'ordena temàticament i alhora cronològicament amb una especial predilecció pel món interior de Casals, especialment en la música. L'edició que comentem és la segona feta a Catalunya (1967 i 1974, Selecta) i del to de l'obra en dóna fe la cita de R. Rolland: «Un sol gran home que roman humà salva sempre, i per a tothom, la fe en la humanitat.» Perfecte.
Llibre de converses, de diàlegs, pausats i reposats. Amb l'habilitat de les tertúlies dels anys trenta, amb l'eficàcia de la pedagogia com a bon professor que fou Corredor, tan oblidat, però, avui. El text es complementa amb una selecta de fotos i una carta prefaci del mateix Casals en què afirma que està sorprès de l'obra i el felicita sincerament. Casals està content que les converses, sinceres i amistoses, mostrin «el sentit exacte de la meva posició moral davant les claudicacions de la nostra època». La carta signada a Prades el 1954 és ben eloqüent en el sentit de la fermesa del mestre en el seu combat per la pau al món i per la llibertat de Catalunya i d'Espanya. Al llarg de gairebé cinc-centes pàgines el llibre mostra la passió de Casals per la seva orquestra, per la música, per Bach, pels festivals de Prada, per la Pax in terra en una dimensió clara de ser l'instrument d'un pensament. Corredor, amb intel·ligència, discreció i eficàcia, fa parlar Casals i ho fa amb el millor de l'entrevista periodística: combat d'intel·ligències però des de l'amistat, el respecte i, fins i tot, la devoció: potser un gènere nou. I d'ací l'èxit internacional que l'ha fet ser un dels llibres catalans de més ressò mundial atenent els mèrits de l'obra, digna de ser constantment reeditada, i, especialment per la claredat, llegida.
JOSEP M. FIGUERES
El Punt