ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Al costat de Pau Casals

17/10/2003 |

 

Una emotiva cerimònia conduïda per Marta Montáñez i Mtislav Rostropóvitx acomiada Eugene Istomin.

L es restes mortals del pianista Eugene Istomin, que va morir la setmana passada a Washington, descansen des d'ahir a escassos metres de la tomba de Pau Casals, que va ser el seu amic i company de concerts durant molts anys. La vídua del pianista, Marta Montáñez -anteriorment casada amb Casals- i el cèlebre violoncel·lista Mtislav Rostropóvitx, amic del finat, van encapçalar la comissió del dol en l'emotiva cerimònia d'enterrament que va tenir lloc al cementiri municipal del Vendrell.
El pianista havia expressat en vida el desig de ser enterrat al costat de Pau Casals, amb qui l'unia una llarga i profunda fraternitat. Istomin, fill de cantants russos emigrats als Estats Units, va conèixer Casals durant el seu exili a Prada de Conflent, a finals dels anys quaranta. Istomin no només es va convertir en deixeble del violoncel·lista sinó que hi va establir una gran amistat durant els molts anys que van compartir escenaris.
El sepeli es va convertir en un homenatge del món de la música i la cultura al pianista nord-americà. Diverses personalitats d'aquests àmbits -entre les quals, el citat Rostropóvitx i l'exabat de Montserrat Sebastià Bardolet- van assistir a la cerimònia. Dues interpretacions del Cant dels ocells a càrrec del cor de veus blanques del Vendrell van marcar l'inici i el final del sepeli. La vídua, Marta Montáñez, va mostrar una gran enteresa durant tota la cerimònia. Alguns amics i coneguts van acomiadar-se d'Istomin dedicant-li paraules d'elogi, davant del fèretre. Entre aquestes persones, Sebastià Bardolet va lloar l'amistat que unia Pau Casals i Eugene Istomin, i va destacar el seu compromís mutu "a favor de la llibertat i la pau dels pobles". Rostropóvitx va ressaltar la personalitat d'Istomin com a "gran músic i gran home", i va preferir acomiadar-se del seu amic amb un "au revoir".
El pianista professava una gran estimació per Catalunya i era membre d'honor de la Fundació Universal de la Sardana, que té per objecte la difusió d'aquesta dansa a l'àmbit internacional.

Oriol Margalef
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet